Resultats de la cerca

Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’…

Tresorer de la cort de la reina T'amar, és famós pel seu poema èpic Vepkhis Tkaossani ‘L’embolcallat amb pell de pantera’, compost de més de 1 500 estrofes, que es convertí en poema nacional càntic a l’esperit cavalleresc i a les virtuts humanes, reflecteix molt bé la Geòrgia medieval, del qual hom extreia frases i aforismes, a manera de la Bíblia Imprès per primera vegada a Tbilisi el 1712, el poema ha estat traduït a diverses llengües europees

És autor, entre d’altres composicions, de Suli ovoli ‘Ànima solitària’, 1839, Merani ‘El cavall’, 1842 —característiques de l’individualisme pessimista romàntic— i del poema narratiu Bedi K'art'lisa ‘El destí de Geòrgia’, 1839 La seva poesia, d’una gran simplicitat, trencà la influència que els perses, ampullosos i emfàtics, exercien damunt la literatura georgiana

Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals televisius Un petit…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, i més tard fou becat per a completar estudis a l’Scala de Milà El 1981 guanyà el concurs Voci Verdiane de Busseto Itàlia i l’any següent triomfà al prestigiós concurs Čajkovskij de Moscou, guardons que li permeteren començar a desenvolupar la seva carrera internacional El 1984 obtingué un gran èxit en el seu debut al Covent Garden, amb Aïda , al costat de Luciano Pavarotti i Zubin Mehta, i el 1987 cantà el paper del Commendatore, de Don Giovanni , a Salzburg, dirigit per Herbert von Karajan Aquell mateix any debutà als Estats Units Filadèlfia, amb…

Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj kreposti ‘La…

Iniciat en el gènere documental amb Sol ‘Svanetii ‘Sal de Svanètia’, 1930, el 1957 realitzà la seva obra mestra Let'at zuravli ‘Quan passen les cigonyes’, 1957 i, posteriorment, una interessant coproducció amb Itàlia La tenda rossa 1968

Format a les universitats de Geòrgia 2000 i Stanford 2004, guanyà dues medalles d’or als campionats del món de Moscou 2002 en 4x100 estil lliure i 4x100 estils, una d’argent en 50 m esquena i una de bronze en 100 m esquena Als campionats mundials d’Indianàpolis del 2004 aconseguí el bronze en 50 m espatlla El 2008 guanyà la medalla d’or dels 50 m esquena del campionat del món de Manchester i la Copa del Món dels 100 m esquena a Berlín, en què baté el seu propi rècord mundial

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí

Educat a la marina dels EUA i a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, on es graduà el 1950, el 1953 s’establí pel seu compte com a Portman & Associates La seva reputació com a arquitecte i promotor prové dels gratacels amb grans atris centrals que construí durant la dècada de 1970, com l’hotel Hyatt Regency San Francisco 1973, el Peachtree Center d’Atlanta 1976 o el Westin Bonaventura Hotel, a Los Angeles 1977, que tenen la seva culminació en l’hotel Atlanta Marriott Marquis 1985, amb un vestíbul de 55 plantes d’alçada Tingué nombrosos imitadors i des dels anys vuitanta…