Resultats de la cerca

Viu i treballa a Rio de Janeiro Estudià a l’Escola d’Arts Visuals Pargua Lage i al Museo d’Arte Moderna de Rio de Janeiro Artista antiforma, prengué part del moviment neoconcret, aparegut entre el 1950 i el 1960 al Brasil i en què per primer cop es collocà l’espectador al centre de l’acció creativa Treballa escultures de textura tova, lycra translúcida, de formes elàstiques i materials modestos on les sensacions de lleugeresa i de pes s’equilibren Juga amb els materials de l’interior de les seves creacions per a estimular sentits com l’olfacte o el tacte L’obra va estretament…

Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més…

D’origen francès, per part materna era descendent d’una família de mercaders ennoblits de Barcelona i Mataró No és inversemblant d’identificar-lo amb el conegut oficial “don Gasparito”, que el baró de Maldà cita, el 1793, en el seu Calaix de sastre Va intervenir en la campanya del Rosselló Destinat a Amèrica, amb el grau de mariscal de camp, fou nomenat governador de Montevideo 1810 Arran de l’aixecament dels insurgents en aquest país, intervingué i organitzà la resistència El 1812 fou nomenat capità general de l’exèrcit espanyol al Río de la Plata El 1814 va haver de rendir la plaça de…

El 1940 emigrà, amb la seva família, a la República Dominicana Es dedicà a l’escultura, i el 1942 inaugurà, amb un grup d’estudiants, l’Escuela Nacional de Bellas Artes on, més tard, exercí com a professor d’escultura Posteriorment, treballà també com a professor de disseny i decoració a la Universidad Nacional Pedro Henríquez Ureña Dins de la seva obra, cal destacar diversos monuments importants Héroes del 10 de Marzo , a Azúa, Plaza de la Trinitaria a Santo Domingo, Duarte , també a Azúa, i El cercado , a San Juan de la Maguana, entre d’altres Treballà en ferro, bronze i fusta i també féu…

Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari  1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana  i La Paraula Cristiana És autor…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…

A més de la seu a Keilaniemi localitat propera a Hèlsinki, disposa de subseus als EUA, la Gran Bretanya, Suïssa, l’Índia, la Xina i Kenya, i l’any 2001 fundà un centre de recerca Nokia Institute of Technology al Brasil Té fabriques a la Xina, Romania, el Brasil, l’Índia i Corea del Sud L'origen de l'empresa 1865 es troba en el sector de la fusta i paperer El 1871 adoptà la denominació actual, que prové de la localitat finlandesa del mateix  nom A través de successives fusions i adquisicions assolí un perfil molt diversificat a la dècada de 1980 era un conglomerat multiproductes que fabricava…

A Turquia i altres països europeus orientals hom prepara la beguda escalfant el cafè molt fi dins l’aigua fins a l’ebullició cafè turc hom es beu el líquid quan només resta al fons de la tassa la part insoluble Al Brasil hom sol fer una percolació directament dels grans de cafè en resulta una infusió suau i molt aromàtica Als països d’influència anglosaxona i a l’Europa central i septentrional la beguda, obtinguda per percolació suau, és lleugera i poc amargant Als països llatins el cafè, obtingut per percolació o per vapor cafè exprés , és més concentrat, de color més fosc i…