Resultats de la cerca

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…

Es llicencià a la facultat de dret de Barcelona 1921 i, becat, realitzà estudis d’estadística a Pàdua 1924-25 i d’economia a Anglaterra 1925-26 El 1927 fou nomenat cap d’estadística del Foment del Treball Nacional de Barcelona Aviat fou membre de l’Institut Internacional d’Estadística de la Haia 1927 i de l’Econometric Society 1933 Com a expert en economia, fou director de la pàgina econòmica de “La Publicitat” President de l’Associació de Comptables de Catalunya 1929, exercí el càrrec d’assessor tècnic de la Conferència de Cambres i Associacions Americanes de Comerç de Barcelona i també fou…

Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…

Fill d’una família benestant, estudià al collegi dels agustins d’El Escorial el 1900 es doctorà en dret a la Universitat de Madrid Fou, per oposició, alt funcionari de la Direcció General de Registres, i exercí els càrrecs de secretari de l’Institut de Dret Comparat i de secretari de l’Ateneu de Madrid 1913-19, del qual fou elegit president el 1930 El 1911, una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis li permeté de realitzar el seu primer viatge a França, la vida política i intellectual de la qual arribà a conèixer profundament, cosa palesa ja en el seu primer llibre Estudios de política…

Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m

Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m

La geografia física Els Andes centreamericans, la serralada més septentrional del territori, són formats per materials mesozoics, i llur altitud màxima voreja els 2000 m La serralada de la costa és constituïda per volcans recents, la majoria dels quals encara són actius Santa Ana, 2381 m alt San Vicente, 2181 San Salvador, 1960 Izalco, 1885 La plana central és compresa entre totes dues serralades i és coberta per sediments recents la drenen els rius Lempa, Titihuapa i Jiotique, a la regió occidental, i el Goascorán i el Grande, a l’oriental la depressió central és l’àrea més poblada La plana…

Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del Carmen, de…

La capital és Campeche El clima és tropical humit amb temperatures mitjanes anuals d’uns 20°C i amb una pluviositat entre els 1000 mm anuals al N i els 1 900 mm al S Els corrents fluvials desemboquen gairebé tots a la Laguna de Los Términos L’economia és bàsicament agrícola blat de moro, canya de sucre, henequén , bé que la pesca proporciona importants recursos, com també els boscs, dels quals hom extreu campetx palo de Campeche i xicle L’estat es formà el 1853, quan se separà del de Yucatán

Alguns autors els atribueixen —sense fonaments seriosos— les cultures clàssiques d’El Tajín, de Las Remojadas i de Veracruz o dels jous, les palmes i les destrals