Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen…
aorta
Anatomia animal
Vas sanguini dels cordats, el més important de llur sistema circulatori, que surt del cor i distribueix la sang oxigenada a tot el cos, a través de les artèries que se’n ramifiquen.
En els àgnats i peixos, del cor surt una aorta branquial o ventral , la qual dóna lloc als arcs aòrtics, els quals, a llur torn i a nivell de les brànquies, fan possible l’oxigenació de la sang els arcs aòrtics dels dos costats es reuneixen en una aorta dorsal dirigida vers la cua, que es ramifica per tot el cos i de la qual es diferencia també una artèria que irriga el cap A la resta dels vertebrats, l’aorta branquial queda molt reduïda En els rèptils surten del cor dos troncs aòrtics que es reuneixen en una aorta En ocells i mamífers hi ha un sol tronc aòrtic, el qual neix del…
amfípodes
Carcinologia
Ordre de crustacis peracàrides constituït per animals que no fan, en general, més de 2 cm, amb el cos allargat i deprimit lateralment, els segments no fusionats i recoberts d’un tegument prim.
Manquen de closca Tenen una gran mobilitat, que varia des de la tracció, la reptació i la marxa sobre el substrat fins a la natació lliure, uniforme o a salts, essent aquest darrer tipus molt característic del grup Les femelles posseeixen una cambra incubadora localitzada entre la cara ventral del tòrax i un conjunt de formacions laminars dels pereopodis, anomenades oostegites Els ous fecundats romanen en aquesta cambra durant llur desenvolupament, que pot durar fins a tres setmanes Els amfípodes són cosmopolites i típicament marins, però han assolit les aigües continentals i fins les…
ou

Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…
cepòlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que comprèn individus amb el cos allargat i comprimit lateralment.
L’aleta dorsal és llarga i s’uneix amb la caudal, que se solda amb l’anal La boca és petita i proveïda de dents La família comprèn poques espècies, distribuïdes a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic A la Mediterrània viu una sola espècie, Cepola rubescens , coneguda amb els noms de pixota vermella , veta , flàmula , lligacama , etc
ala
Anatomia animal
Aleta pectoral modificada dels peixos voladors, que els permet de fer grans salts planant fora de l’aigua.
soleids
Ictiologia
Família de peixos plans de l’ordre dels pleuronectiformes, representada a la Mediterrània pels llenguados i espècies afins.
odontàspids
Ictiologia
Família de peixos selacis pleurotremats de l’ordre dels esqualiformes, que comprèn el tauró blanc i espècies afins.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina