Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
amígdala
Anatomia animal
Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial.
Conté follicles limfàtics que augmenten de mida davant una estimulació i que intervenen en l’activitat immunitzadora Poden convertir-se en un focus d’infecció
làmina anellada
Biologia
Estructura citoplasmàtica que no es troba en totes les cèl·lules animals.
Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…
camèlids
Mastologia
Família de mamífers, l’única existent actualment del subordre dels tilòpodes, integrada per individus de dimensions grans, de pelatge abundant, amb dos dits solament als peus; les peülles resten reduïdes a ungles veritables, i els dits s’estintolen a terra mitjançant coixinets elàstics i callositats.
Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam L’estómac és dividit en tres cavitats rumen, reticle i quall la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèllules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys Entre els…
fluorescència
Física
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin
.
El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10 - 9 a 10 - 6 segons la qual cosa la distingeix de la fosforescència En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora llei de Stokes Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes…
ribosoma
Biologia
Orgànul cel·lular que té per funció la síntesi de proteïnes i, per tant, un paper de primer ordre en el creixement cel·lular.
Hom els troba abundosament en totes les cèllules vives —de l’ordre de 10 000 en Escherichia coli — i en els eucariotes, adherits a la superfície externa del reticle endoplasmàtic o ergastoplasma, però també lliures en el hialoplasma, aïllats o disposats en cadenetes de 5 a 40 ribosomes, formant els polisomes Cada ribosoma és constituït per dues subunitats corpusculars diferents, fermament unides, cadascuna de les quals és formada per un compost proteic i per una cadena d’ARN ribosomal Per la superfície de la subunitat més petita s’adhereix a l’ARN missatger, mentre que per la més…
ocular
Física
Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.
L’ocular constituït per un sistema de lents és anomenat positiu o bé negatiu , segons que el pla focal del sistema sigui situat, respectivament, entre les lents del sistema o no Els instruments que consten d’un ocular són la ullera astronòmica, el telescopi i el microscopi L’ocular més simple consisteix en una lupa ordinària, i és poc emprat, perquè únicament dóna bones imatges en un camp bastant petit Un segon tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Huygens , que és un sistema de dues lents planoconvexes generalment no presenta les aberracions d’astigmatisme i de distorsió, té un camp de…
axó
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.
L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular L’axó de tant en tant emet ramificacions collaterals, sovint recurrents Acaba en una arborització, simple o molt ramificada la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics placa motriu En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina La mielinització és assumida pels oligodentròcits En el sistema nerviós…
reticul-
Forma prefixada del mot llatí reticulum, que significa "reticle' (ex.: reticulosi, reticulòcit, reticuloendotelial).
mitocondri

El mitocondri
© fototeca.cat
Biologia
Inclusió citoplasmàtica granular de forma esfèrica o allargada, d’uns 10 μ de llarg i d’1,5 μ de diàmetre, que es presenta en totes les cèl·lules eucariotes.
El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana,…
Günter Blobel
Farmàcia
Medicina
Biòleg molecular nord-americà d’origen alemany.
Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la localització…