Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Ot de Montcada i de Montcada
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.
Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà…
literatura algueresa
Literatura catalana
Literatura catalana produïda a l’Alguer i en alguerès.
Des del 1354, data de la repoblació catalana de l’Alguer, les manifestacions literàries que dominen són folklòriques cançons de joc infantil, de bressol i d’exorcisme, etc i religioses Lo senyal del Judici , El Cant de la Sibilla , Goigs , etc, així com la poesia epicolírica catalana Cobles de la conquesta dels francesos El 1720 agafà cos una poesia personalitzada, predominantment religiosa, bé que també lírica i satírica que, des d’Agustí Sire i Vitelli, Lluís Soffi, etc, fou continuada fins a les nadales de Salvador Serra, a mitjan segle XIX Ignasi Pillito,…
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració…
Centre d’Estudis Algueresos
Entitat cultural fundada a l’Alguer (1952) per a la conservació del català alguerès.
Ha estat presidida per Rafael Catardi 1952-61 i des del 1971 i per Antoni Simon-Mossa 1961-71 Promogué la publicació de Renaixença Nova 1960, organitzà els jocs florals de l’Alguer 1960 i 1961 i edità discs de cançons alguereses 1972
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
Pedagogia
Centre de recursos pedagògics creat a l’Alguer mitjançant un conveni signat el 1993 entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser (US).
El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres Edita la revista infantil mensual Mataresies Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya UOC té a l’Alguer
Domènec Simon i Delitala
Història del dret
Jurisconsult.
Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano
Pere de Torrelles i de Blanes
Història
Lloctinent de Sardenya.
Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Acompanyà l’infant Martí a Sicília i assistí després a la seva coronació com a rei d’Aragó 1399 Fou cambrer i conseller reial, alcaid i batlle d’Alpont 1397-1407 Tingué els feus de Vilanovella i Sarasa Aragó 1398, el castell de Naval i unes vinyes prop de Jaca Comprà el castell de Castellet 1405 Fou fet batlle, alcaid, justícia i escrivà d’Alquèssar 1406 El rei li donà en alou la quadra de Puiggraner 1408, poc abans de fer-lo capità general de l’armada que havia d’anar a Sardenya en ajut de Martí el Jove Després el féu lloctinent…
Vallverd
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd del municipi de l’Alguer (Sardenya), enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret.
El santuari és regit pel capítol alguerès La imatge, de rostre negre, dita del Pilar , és considerada patrona de l’Alguer El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec