Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
el Castell

Restes del castell del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Castell
Antic castell arruïnat en un petit turó sobre el nucli del Brull (Osona).
En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del…
Biblioteca Pública de Maó
Façana principal de la Biblioteca Pública de Maó
© CAIB
Biblioteca pública.
Amb seu a Can Mercadal, a Maó De titularitat estatal, la seva gestió depèn de la conselleria d’educació i cultura del govern balear Conserva 2009 un total de 60000 volums, inclosos 78 incunables, 16000 impresos dels ss XV al XIX i 25 títols de premsa menorquina del segle XIX És receptora del dipòsit legal de Menorca, que inclou qualsevol tipus d’imprès fet a l’illa La biblioteca fou creada el 1861 per acollir els fons provinents dels convents suprimits a Menorca per la desamortització de l’any 1835 Fou oberta al públic el 30 de juny de 1867 a la seu del convent de Sant Francesc, i el 1948…
Fluvià

Edifici de Fluvià a Guissona (Segarra)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Guissona (s. egarra), a la plana, al NE de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià
, afluent del Sió.
Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé…
Lliga Santa
Història
Aliança signada per l’octubre del 1511 per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Juli II, la república de Venècia, l’emperador Maximilià i Enric VIII d’Anglaterra, contra Lluís XII de França.
El papa investí el monarca català amb els regnes de Nàpols i Sicília, que restaven, així, perpètuament units a la corona catalanoaragonesa Els exèrcits de la Lliga Santa, comandats per Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, foren derrotats a Ravenna 1512, fet que decidí Venècia a separar-se'n L’any següent, però, la Lliga vencé els francesos a Novara i ocupà Milà, on restablí en el tron Maximilià Sforza Lluís XII intentà de combatre el papa convocant un concili cismàtic a Pisa En ésser restaurats els Mèdici a Florència, s’uniren també a la Lliga, especialment en succeir un…
Pere II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1347-1408).
Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran 1358, i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca 1363 i acudint en ajut d’Oriola 1364 El rei el féu lloctinent seu al Regne de València 1365 i com a tal recuperà Sogorb després li donà la baronia de Fraga 1369 No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger…
Juan Bosch Gaviño
Literatura
Política
Polític i escriptor dominicà, de pare català i mare gallega.
El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la República Dominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo Betancourt, José Miró Cardona…
Bernat Guillem d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea, fill de Bernat Guillem de Montpeller.
Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra 1254 Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons 1255, i fou present a la pau de Sòria amb els castellans 1256 Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia 1260 i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit 1264 Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels 1265 Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou…
Arnau de Cortsaví
Història
Senyor de Cortsaví (Vallespir).
Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda Secundà des del 1274 la rebellió del vescomte de Cardona Ramon Folc V i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem VI de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, el vencé a Montboló El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó Tanmateix, el 1285 es decantà amb altres senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere…
García Gil Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
El 1632 fou nomenat bisbe de Barcelona Com a tal, convocà i presidí els sínodes del 1634, 1635, 1636 i 1638 Davant les violències i els sacrilegis comesos per les tropes castellanes al Principat, féu instruir procés als responsables i n'excomunicà els caps militars En esclatar la revolta del Corpus de Sang 1640, juntament amb els bisbes de Vic i d’Urgell, pogué evitar que fos cremat el palau del lloctinent, comte de Santa Coloma, però fou del parer que aquest no havia de fugir davant la insurrecció Assassinat aquest i mort el duc de Cardona, successor seu, el govern de Madrid el…
Alfons Roger de Lloria
Història
Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria.
Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria Actuà com a coper en la coronació de Pere III 1336 Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca 1343 Lluità contra els nobles de la Unió a València 1347 i participà en la batalla de Mislata Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer 1354, però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina