Resultats de la cerca

Fill d’un anarquista jueu d’origen rus i d’una escriptora restà orfe de pare després que els nazis l’haguessin internat a Auschwitz Visqué amb la seva mare a França, i estudià matemàtiques a Montpeller i a París Després d’ensenyar al Brasil i als Estats Units, el 1958 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Scientifiques IHES, on desenvolupà la carrera acadèmica Considerat un dels primers matemàtics del segle XX, efectuà aportacions fonamentals a diversos camps de la matemàtica, primer en l’ anàlisi funcional  teoria dels espais nuclears i després en la seva obra monumental i inacabada,…

Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar…

Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum 1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclusió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera, que comprenia mapes, realitzats amb la collaboració de diversos cartògrafs i geògrafs Una secció d’aquest atles inclou la Hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio , on figuren mapes del País Valencià i del Principat de Catalunya aquest representat com un territori rectangular, amb les cares estretes a l’Ebre i als Pirineus, i que serví de base a altres cartògrafs cartografia a partir del 1580 i al llarg del s XVII Publicà…

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia 1648 continuà la…

Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys…

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de…

Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…

En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…

S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més…

Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable constitueixen…