Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
Mercat de Música Viva de Vic
Música
Mercat musical.
Nasqué el 1989 com a mercat musical dels PaïsosCatalans, de periodicitat anual, amb vocació internacional i pensat com a punt de trobada per als diferents integrants de la indústria musical programadors, artistes, promotors, directors de festivals, discogràfiques, distribuïdores, periodistes i públic El Mercat, iniciat sota la direcció de Víctor Jou, és fruit d’un projecte de Jordi Gratacós i Jordi Coll i rep la collaboració de l’Ajuntament de Vic Els tres primers anys topà amb les reticències de la indústria musical Amb el nomenament de l’aleshores…
diaconat
Cristianisme
Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la…
litografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat en el fenomen fisicoquímic de la repulsió existent entre l’aigua i les matèries grasses.
Fou descobert el 1798 per Aloys Senefelder Contràriament als altres sistemes d’impressió, tant les parts impressores com els blancs són al mateix nivell El dibuix és fixat mitjançant una base grassa damunt la pedra litogràfica o bé damunt una planxa metàllica de zenc o alumini Dues sèries de roleus, els uns amb aigua i els altres amb tinta, passen per la forma impressora, on la base grassa del dibuix rebutja l’aigua i reté només la tinta d’imprimir La litografia és un sistema que ha caigut en desús, a causa de l’existència d’altres sistemes més ràpids i…
Creu Roja Internacional
Medicina
Organització internacional de tipus humanitari fundada el 1863 per auxiliar els militars ferits en acte de guerra.
Fou creada per iniciativa del suís Jean Henri Dunant amb la collaboració del general Guillaume Dufour, els metges Théodore Mannoir i Luigi Appia i l’advocat Gustave Mognier Els principis bàsics de l’organització foren formulats en una convenció convocada a Ginebra 26-29 d’octubre de 1863 pel comitè fundador, a la qual assistiren delegats de 14 estats Els acords de la primera convenció han estat revisats i ampliats en el sentit de responsabilitzar la Creu Roja de la protecció de les víctimes de guerra i dels nàufrags 1907, dels presoners de guerra 1929 i dels civils en temps de guerra 1949, i…
verat volador

Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels PaïsosCatalans
flogopita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de magnesi i de potassi, KMg3 (AlSi3O1 0) (OH)2
.
Mineral del grup de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de prismes pseudohexagonals L’exfoliació és perfecta en una direcció La duresa és de 2,5, i la densitat, de 2,8-3,4 és de color marró o groguenc, i presenta la propietat de l’asterisme És un mineral d’origen pneumatolític, molt resistent a la calor Els principals productors de flogopita són el Canadà i Madagascar Als PaïsosCatalans n'hi ha a Pineda Maresme
fartet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, d’uns 5 cm de llargària, de cap aixafat, aletes dorsal i anal oposades i en forma de ventall i aletes pelvianes en posició abdominal i sense línia lateral.
El mascle és d’un color gris fosc, amb els costats solcats d’una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d’un color gris groguenc amb taques negroses Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d’endemisme zoològic Als PaïsosCatalans n'hi ha, sobretot, a l’Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat
Lucrècia
Història
Dama romana, muller de Tarquini Col·latí, parent de Tarquini el Superb.
Segons la tradició, un cosí d’aquest, Sext, s’enamorà d’ella, que, sentint-se ultratjada, es donà mort amb un punyal Brut, brandant-lo davant el poble, l’incità a la rebellió contra els Tarquinis ~509 aC Esdevinguda proverbial, com a exemple de fidelitat, la figura de Lucrècia ha inspirat notables artistes Ticià, LGiordano, Rubens, il Veronese, etc, literats Shakespeare i músics Händel Als PaïsosCatalans, a més de l’escultura de Campeny, cal destacar el drama neoclàssic de J Ramis
olivina
olivina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (Mg,Fe) 2
SiO 4
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita Mg 2 SiO 4 i la faialita Fe 2 SiO 4 És un element corrent de les roques eruptives bàsiques L’olivina abunda a Bohèmia i Moràvia, a Eifel i a Andalusia Als PaïsosCatalans, n'hi ha sobretot a la regió de Girona i a Sóller Mallorca Occidental
esfex
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels esfècids, d’uns 2-5 cm de llargada, amb l’abdomen unit al tòrax per un peduncle molt llarg i prim, les mandíbules grosses i fortes, les ales llargues i esveltes, i la coloració del cos negra, groga i vermella.
S'alimenten d’ortòpters, aràcnids, erugues de lepidòpters i himenòpters, i artròpodes en general, que anestesien amb un líquid que surt d’un agulló situat a l’extrem de l’abdomen Arrosseguen les víctimes fins a un terreny apropiat, on excaven una galeria d’uns 15 cm de profunditat En aquesta galeria és introduïda la presa, i la femella hi pon els ous perquè les larves, quan neixin, ja tinguin aliment Les espècies Sflavipennis , Smamillossus i Salbisectus són comunes als PaïsosCatalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina