Resultats de la cerca
Es mostren 732 resultats
Ignasi Mora i Tarrazona
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en filosofia i ha exercit com a editor, professor de català i periodista És també dinamitzador cultural i fou guionista de l’espai gastronòmic de Canal 9 Menjar i viure La seva obra sovint és ambientada a la seva ciutat natal Ha publicat les novelles Finale 1990, premi dels Escriptors Valencians 1991, Les veus de la família 1992, Mela 1997, Maig 2006 i Ulisses II 2008, premi Mallorca 2007 les narracions Les veus de la ciutat 1999 i Germà fanal 2015, de temàtica infantil i juvenil, i el dietari Un corrent interminable 2000 Entre d’altres, també és també autor de l’…
,
Caràcters
Revista literària apareguda al País València, a l’octubre del 1992, amb una trajectòria en dues etapes.
La primera, amb el nom de “ Caràcters Revista d’informació literària ” s’estengué fins al mes de desembre del 1994 i, en aquests dos anys, la revista publicà deu números, sota la direcció i edició d’un equip que actuava de forma collegiada amb el nom de “Jordi de Sant Jordi” i era integrat per Vicent Alonso, Vicent Berenguer, Josep Iborra i Vicent Raga En aquesta primera etapa, el disseny de la revista era d’Enric Satué La segona etapa, ara amb el nom de “ Caràcters Revista de llibres ”, s’inicià a l’octubre del 1997, té com a editor l’Institut Interuniversitari de Filologia…
Esteve Busquets i Molas
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a Scriptorium , publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a El Matí i La Nau , fou sotsdirector de Flama i director de L’Avant , publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari Catalònia de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de…
,
Ramon Fabregat i Arrufat
Història
Política
Polític.
Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…
Guido W. Imbens

Guido W. Imbens
© Stanford Graduate School of Business
Economia
Economista nord-americà, d’origen holandès.
Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista Econometrica i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat Re-employment…
Juli Francesc Guibernau
Literatura catalana
Escriptor humorístic, conegut amb el pseudònim de C. Gumà.
Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat …
,
Arto Paasilinna

Arto Paasilinna
Bff (CC BY-SA 3.0)
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Nascut en una família d’evacuats durant la Segona Guerra Mundial, tingué una escolarització molt elemental Passà la infantesa i la primera joventut en contacte amb la natura, i es guanyà la vida com a llenyataire, caçador i altres ocupacions similars, entorn que influí en la seva obra A mitjan dècada de 1960 començà a exercir el periodisme fou editor d’algunes publicacions i escriví centenars de cròniques i reportatges El 1972 publicà la primera de les seves més de trenta novelles, Operaatio Finlandia ‘Operació Finlàndia’ Amb la publicació el 1975 de Jäniksen vuosi ‘L’any de la…
Josep Puigvert i Arnaus
Indústria tèxtil
Periodisme
Tècnic tèxtil i periodista.
Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració El mateix any es traslladà a l’Argentina, on hi residí un any i mig Després passà al Paraguai, on conegué la família catalana Aran, per a la qual treballà en una fàbrica tèxtil de la seva propietat Retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA Feu programes de ràdio en català i en castellà, a més de collaborar en el conegut programa de ràdio de cultura catalana L’Hora Catalana També fou, durant sis anys, editor…
Johannes Rau

Johannes Rau
© Oficina del President Johannes Rau
Política
Polític alemany.
Fill d’un pastor evangèlic, des dels anys cinquanta exercí com a editor, llibreter i periodista, sobretot en temes religiosos i culturals El 1952 fundà el Partit de la Unió Popular Alemanya, després de la dissolució del qual 1957 ingressà a l’SPD i en presidí la secció juvenil 1958-62 En 1958-99 fou diputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia, formà part de la direcció regional del partit 1973-98 i tingué càrrecs en l’administració i el govern d’aquest land , que presidí del 1978 al 1998 Tingué un paper clau com a mitjancer en la reconversió industrial del Ruhr els anys…
Pere Ausiàs Marc i d’Oluja
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família El 1595 publicà dos sonets un en català i un en…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina