Resultats de la cerca

És l’illa més gran de les costes de Noruega

Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund

Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials

Pujà al tron en ésser derrotat el seu nebot Gustau IV Féu la pau amb Rússia cessió de Finlàndia, 1809 i amb Napoleó 1810 Sense descendència, adoptà com a successor el mariscal francès Jean Bernadotte 1810, que exercí una influència considerable durant tot el seu regnat Per la pau de Kiel 1814, Dinamarca hagué de cedir Noruega a Suècia, i el parlament noruec reconegué Carles com a rei el 1815

És la principal altitud de la serralada del Jotunheimen i de Noruega

Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà 1363 amb Haakon VI de Noruega Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina Mort el seu fill 1387, Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània Enric VII de Dinamarca Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà 1397 la Unió de Kalmar a tots tres regnes

Corredora de fons i de mig fons, durant anys compaginà la feina de mestra amb la pràctica esportiva i l’alta competició Fou campiona júnior de Noruega en 400 i 800 m El 1972 participà en els Jocs Olímpics en la prova de 1500 m i el 1974 guanyà la medalla d’argent en aquesta distància als campionats d’Europa d’atletisme El 1975 i el 1976 baté el rècord mundial en els 3000 m,  i el 1977 guanyà la medalla d’or de la distància en els campionats del món d’atletisme   Fou, però, en la marató on destacà més medalla d’or en els campionats del món de Hèlsinki 1983 i de bronze en els Jocs…

Era fill de Sven de Dinamarca , conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S’envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància civil i…

Fill del noble Knut Thordsson Participà en l’aixecament suec contra la unió escandinava 1434 regent de Suècia 1438, acceptà l’elecció de Cristòfor de Baviera mort aquest 1448, fou elegit rei de Suècia Una expedició militar li permeté de coronar-se rei de Noruega 1449-50, però contra ell prevalgué Cristià d’Odenburg Les seves mesures contra la noblesa i el clergat provocaren una oposició, al capdavant de la qual es posà l’arquebisbe Jöns Bengtsson Oxenstierna, que l’obligà dues vegades a expatriar-se Recobrà definitivament el tron el 1467

Fou fill i successor de Harold II, contra el qual s’havia rebellat Hom diu que el 987 li fou ocupat el país pel rei Eric Segersäll de Suècia i que el recuperà a la mort d’aquest però sembla més segur que hagués estat capturat per uns enemics eslaus, noruecs o suecs durant un cert temps abans del 994 Aliat amb Olaf I de Suècia, lluità contra el rei Olaf I de Noruega, el derrotaren l’any 1000 i es repartiren el seu país El 1003 dirigí una expedició a Anglaterra, però fou vençut el 1004, i l’any següent tornà a Dinamarca Una altra expedició a Anglaterra 1013 fou més reeixida i…