Resultats de la cerca

Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI de Toledo 696 manà la reunió de sínodes a cada…

Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix, sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca, oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó acceptà la decisió que afavoria el jove rei, sota la…

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…

Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…

És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana

Vigent a partir d’aquest mateix any, a diferència dels consells de les altres tres illes, és format pels dotze regidors de l’Ajuntament de Formentera i el president del consell n’és l’alcalde Han estat presidents Jaume Ferrer i Ribas 2007-19, de l’agrupació Gent per Formentera Alejandra Ferrer Kirschbaum 2019-21, de Gent per Formentera Ana Juan 2021-23, del PSIB i Lorenzo Córdoba des del 2023, Sa Unió

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre  Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…