Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
Àngelos Sikelianós
Literatura
Teatre
Poeta i autor teatral grec.
Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per WWithman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric 1907, que fou seguit pels Cants de guerra 1912 i pels Versos 1915, d’una gran densitat evocadora Ansiós de penetrar els valors de l’hellenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris…
Tales de Milet
Filosofia
Pensador grec, primer representant de l’escola naturalista de Milet.
Pertanyent a una família milèsia distingida, seguint-ne la tradició es donà al comerç Els seus contactes, entre els seus freqüents viatges, amb Egipte influïren versemblantment l’orientació del seu pensament Orientat primer a l’estudi dels fenòmens naturals el cel i la terra, les causes dels terratrèmols i de les crescudes del Nil, etc i tradicionalment inclòs entre els set savis grecs, hom li ha atribuït diverses proposicions de geometria elemental, així com la previsió de l’eclipsi solar del 585 aC El primer a rebutjar les explicacions mítiques que feien dependre l’origen del…
Amosis
Història
Primer faraó de la dinastia XVIII (1570 — 1546 aC).
Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis La presa d’ Avaris , capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou 1567-1085 aC Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen Tall al-Far’a 1565 o 1564, amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy part de Palestina i Fenícia Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al…
Michel Aflak
Política
Polític sirià, d’origen libanès, de religió cristiana.
Vers el 1940 fundà el Partit de la Resurrecció Àrab Ba’ṯ , panàrab i socialitzant, del qual fou nomenat secretari general 1942 i president 1947 El 1952 el grup es fusionà amb el Partit Socialista Àrab de Hawrānī Des de la formació de la RAU 1958 el Ba’ṯ mantingué dues ales en el seu si, la més moderada de les quals fou encapçalada per Aflak, el qual, en ésser dissolta la RAU 1961, intentà encara una nova federació entre Egipte, Síria i l’Iraq Aquesta ala assolí el poder a Síria el març del 1963, però en fou bandejada pocs mesos després juliol de 1963 pel grup de Hawrānī, que el…
James Lee Byars
Art
Artista nord-americà.
La seva obra s’articula a l’entorn de la noció de perfecció i la seva representació metafòrica a través de formes pures que s’associen culturalment a aquest concepte L’enigma, la interrogació i la màgia s’entrecreuen amb la recerca de la identitat de la veritat i de la bellesa Aquesta recerca del sublim mostra un cert punt citacionista, com a versions personals i, per tant, parcials, d’autors literaris o de nocions filosòfiques heterogènies el budisme zen i la cultura japonesa durant uns anys residí en aquell país, la tradició occidental, especialment el Renaixement tardà, o les cultures de l…
llitera

Llitera
© Fons Goscons / Eduardo Santos Perales
Història
Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portat a pes de braços o per dues haveries.
En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs…
llit

Antic llit olotí de la família del Puget del mas i el Corriol (Rupit-Pruit)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, compost generalment d’un suport pla de fusta o de metall, on hom col·loca el somier i el conjunt format pel matalàs, els llençols, els coixins, etc.
L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els…
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…
ritu copte
Cristianisme
Forma de la celebració cultural pròpia de l’Església copta.
Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen…
perruca

Perruques
Indumentària
Cabellera postissa.
Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural Durant el regnat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina