Resultats de la cerca
Es mostren 12368 resultats
Aleksandr Jakovlevič Tairov
Teatre
Nom amb què és conegut Aleksandr Jakovlevič Kornblit, director teatral soviètic.
Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes,…
Romain Gary
Literatura francesa
Escriptor francès d’origen rus, de nom real Roman Kacew.
Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim…
nihoni
Química
Element químic sintètic de nombre atòmic 113, aprovat per la IUPAC el novembre del 2016.
La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununtri , amb el símbol Uut L’any 2015 fou assignada la descoberta d’aquest element —que es remunta al 2004— a l’institut Riken Japó, per davant de les reclamacions de l’Institut de Recerca Nuclear JINR de Dubna Rússia, un equip nord-americà i rus que assegurava haver reportat el descobriment el 2003, com a subproducte de la formació de l’ununpenti posteriorment anomenat moscovi El nihoni és un element sintètic, resultat de la desintegració de l’element 115 moscovi, i radioactiu, l’isòtop més estable conegut del qual…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor , a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels…
Ramzan Kadírov
Política
Polític txetxè.
Fill de l’expresident txetxè Akhmad Kadírov, assassinat el 2004 Des del principi de la dècada de 1990, formà part de la guerrilla rebel contra les tropes federalistes russes a Txetxènia i liderà una facció durant la primera guerra russotxetxena 1994-96 A partir de la segona guerra 1999-2002, amb el suport del Kremlin, esdevingué el cap del Servei de Seguretat Presidencial Txetxè, amb plens poders contra la resistència independentista El 2004 fou nomenat vice-primer ministre del govern prorús d’Alú Alkhànov, i primer ministre el 2006 Després de l’assassinat del president txetxè Saidulàiev 2006…
Tractat d’Ottawa
Convenció que prohibeix l’ús, l’emmagatzematge, la producció i el comerç de mines antipersones, i que n’exigeix la destrucció.
Se signà a Ottawa al desembre del 1997, i entrà en vigor al març del 1999 El dipositari n’és el secretari general de les Nacions Unides A l’abril del 2011 l’havien signat 157 estats, el 80% dels del món Entre els estats no signants destaquen els dotze únics productors de mines antipersones la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Myanmar, Corea del Nord, el Pakistan, Rússia, Singapur, Corea del Sud, els Estats Units i el Vietnam El tractat fou el producte d’una associació inusual i estratègica entre els governs, organitzacions internacionals com les agències del Comitè Internacional de la…
Vasilij Ivanovič Belov
Literatura
Escriptor rus.
Començà a publicar articles a la premsa i del 1959 al 1964 estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura Cridà l’atenció de la crítica amb el conte Derevn'a Berd’ajka ‘El poble de Berd’ajka’, 1961 i es consagrà definitivament amb Privyčnoje delo ‘Feina habitual’, 1966 Entre altres obres, cal destacar també Plotničkije Rasskazy ‘Històries d’un fuster’, 1968, Utrom u subbotu ‘Dissabte al matí’, 1976 i Vospitanije po doktoru Spoku ‘L’educació segons el Dr Spock’, 1978 Rebé un gran nombre de guardons oficials i literaris, tant de la Unió Soviètica com de la Federació Russa premi estatal de l’URSS…
Potocki
Família noble polonesa, els representatns més destacats de la qual foren: Stanisław Rewera (1579-1667), gran ataman de la corona polones, que es destacà per les seves victòries contre els turcs, els tàrtars, els russos (Cudnów, 1660) i els suecs;.
Ignacy Radzyń 1750 — Viena 1809, gran mariscal de Lituània i autor de la constitució del 1791, que participà en la insurrecció de TKościuszko 1794 fet presoner pels russos, fou alliberat el 1796 Stanisław Szczęsny Feliks 1752 — 1805, palatí de Rússia, lloctinent general 1784 i general d’artilleria 1789, un dels fundadors de la confederació de Targowica en fou nomenat mariscal per Caterina II, que s’oposà a la constitució polonesa del 1790 Stanisław Kostka 1752 — 1821, germà d’Ignacy i fautor de la constitució del 1791, com a ministre d’instrucció pública i de cultes de Polònia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina