Resultats de la cerca
Es mostren 3721 resultats
Berlín Occidental
Geografia històrica
Antic sector occidental de la ciutat de Berlín que constituí un land de la RF d’Alemanya del 1949 al 1990.
Tenia una superfície de 480 km 2 i una població 1986 d’1879200 h L’economia del Berlín Occidental en finir la Segona Guerra Mundial es trobava totalment desballestada i la capacitat productora era, l’any 1945, gairebé només el 25% de la del 1936 Entre els anys 1945 i 1950 s’inicià la recuperació el 1950 hom aprovà el primer conjunt de mesures econòmiques destinades a fer de la ciutat un “aparador de l’abundància capitalista” Entre el 1950 i el 1968 foren aprovades quatre reformes 1950, 1958, 1962, 1968 sobre la base de l’ajuda directa rebuda del govern federal 50800 milions de marcs del 1951…
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…
mot
Lingüística i sociolingüística
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d’un o més fonemes, capaç d’ésser transcrit entre dos blancs, que conserva la seva forma en tot o en part (en el cas de la flexió) dins la cadena parlada i que pot expressar un objecte (substantiu), una qualitat (adjectiu), un estat o una acció (verb), una relació (preposició, conjunció).
La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser isolat de la cadena parlada, de fruir d’…
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…
,
Isayas Afewerki
Política
Polític eritreu.
El 1966 s’uní al Front Popular d’Alliberament d’Eritrea, del qual esdevingué secretari general el 1987, i que lluità primer contra el Negus i, des del 1974, al costat de l’oposició etíop contra el règim del coronel Mengistu El 1994, un any després de la independència d’Eritrea, el FPAE es convertí en el Front Popular per a la Democràcia i la Justícia, organització que, amb Afewerki al capdavant, posposà indefinidament la instauració del multipartidisme i prengué una deriva autoritària Malgrat l’estat depauperat de l’economia pels anys de guerra, Afewerki s’implicà el 1994 en el…
houthi
Islamisme
Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).
El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors…
guerra del Peloponès
Història
Conflagració bèl·lica que, suscitada, segons Tucídides, per l’immens poder de l’imperi atenès, enfrontà durant vint-i-vuit anys Atenes i els seus aliats amb la lliga del Peloponès.
En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí…
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…
vall de Santa Creu
Alta vall de la Bolzana, estesa en direcció SN, des de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet (del tuc Dormidor, 1.843 m, a la serra d’Escales, límit amb el Conflent) i les Corberes, que obliguen el riu a prendre la direcció WS.
Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina