Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes…
Olf de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida 1336 Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent 1339, participà a la guerra de Mallorca 1342-43 i combaté contra els unionistes de València 1347 Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves 1351 Armat cavaller a València 1353, anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer…
Pere Galès i Reiner
Filosofia
Humanista.
Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París Fou pres per la inquisició, quan estava a Roma, i des de llavors restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats, pel clima de repressió intellectual, de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87 i, posteriorment, a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i…
,
Tarassó

Rec d’aspersió per a cereals, al Tarassó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), al S de la serra d’Almenara, a la plana, regada pel canal d’Urgell.
És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme
Almenar

Almenar, amb l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Literatura catalana
Filosofia
Assagista i erasmista.
Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria , arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives , que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps Fou autor…
,
la Marjal
Aiguamoll
Antiga zona pantanosa del Camp de Morvedre, prop de la costa, que s’estén des del límit amb Almenara (Plana Baixa) fins a l’Horta.
En una bona part ha estat dessecada i convertida en arrossars
Casablanca
Barri
Barri marítim al límit dels municipis de la Llosa de la Plana i d’Almenara (Plana Baixa), en un sector de platja sorrenca ( platja de Casablanca
).
És un centre turístic
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina