Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
mosca daurada

Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als PaïsosCatalans
La Nova Falç
Periodisme
Publicació periòdica de Catalunya apareguda el 1977, mensual fins al número 25 i bimestral a partir del 26.
Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de La Falç , esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels PaïsosCatalans a la Catalunya del Nord Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots elsPaïsosCatalans També inclou sovint dossiers…
Josep Maria Salrach i Marés
Historiografia
Historiador medievalista.
Doctorat 1974 a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història medieval L’any 1993, i fins a la seva jubilació el 2015, fou professor a la Universitat Pompeu Fabra Considerat un dels principals referents i coneixedors de la història medieval de la Corona d’Aragó i dels PaïsosCatalans, fou un dels impulsors de la collecció Catalunya Carolíngia , obra que recopila milers de documents catalans anteriors a l’any 1000, iniciada per Ramon d’Abadal el 1920 Publicà Els orígens històrics 1977, amb M Aventín El procés nacional de…
bibliòfil | bibliòfila
Arxivística i biblioteconomia
Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.
Els qui es dediquen a la bibliofília han constituït associacions a gairebé tots elspaïsos Als PaïsosCatalans hi hagué la Societat Catalana de Bibliòfils 1905-12, i actualment hi ha l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, fundada l’any 1943
escola d’estiu
Educació
Escola per a mestres que funciona normalment a l’estiu com a extensió de l’ensenyament normal oficial.
Als Països Catalans la primera fou creada el 1914 per iniciativa d’Eladi Homs i de la Mancomunitat de Catalunya Suspesa durant la Dictadura 1922, reprengué les seves activitats el 1930, i del 1931 al 1935 estigué sota el patronat de l’Escola Normal de la Generalitat Modernament fou creada l’escola d’estiu de Rosa Sensat 1966, continuadora en part de l’escola de la Generalitat A partir del 1968 hom n'organitzà a moltes poblacions dels Països Catalans Posteriorment, el Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències organitzà el 1974 l’escola d’estiu de batxillerat, que el…
sírfids

Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als PaïsosCatalans
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels PaïsosCatalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels PaïsosCatalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
vaca

vaca morena
gilles t (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids, amb el cos clarament diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua curta amb un replec cutani a cada costat; de musell arrodonit, els ulls són petits, com també la boca, arcada i amb dents protràctils.
Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels PaïsosCatalans La…
toponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.
La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als PaïsosCatalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi…
vil·la

Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina