Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou…
Ramon Berenguer I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1341-64).
Fill del rei Jaume II i Blanca de Nàpols Fou educat pel cavaller Pere Calderer El 1324 el seu pare creà per a ell el comtat de Prades amb la baronia d’Entença El 1326 hom gestionava el seu matrimoni amb Beatriu de Xèrica, però acabà casant-se amb Blanca I de Tàrent, que s’intitulava dèspoina de Romania, cosina germana seva Havent enviduat, el 1337 intentà de casar-se amb Elionor de Sicília, però no havent pogut obtenir la necessària dispensa papal, el 1338 contragué matrimoni a València amb Maria de Xèrica El 1341 permutà amb el seu germà Pere el comtat de Prades pel d’ Empúries El 1328…
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal
© Fototeca.cat
Biologia
Històleg aragonès.
Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba 1874, en plena revolta contra la metròpolis En examinar-se de doctorat a Madrid 1877, tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València 1883, i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una…
Domènec Balmanya i Parera
Futbol
Jugador i tècnic de futbol.
Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La temporada 1944…
,
Sanç III d’Aragó
Història
Rei d’Aragó (1063-94) i de Pamplona (Sanç V: 1076-94) fill i successor de Ramir I.
Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…
Pere Màrtir Rossell i Vilar
Veterinària
Veterinari.
Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica 1909 i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat Aprovat en les oposicions al cos de veterinaris inspectors d’higiene pecuària, fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà 1910-14 en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans La ramaderia de la Cerdanya , premiat per l’Associació de Ramaders d’Espanya El 1916 assolí la càtedra de l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui i el…
Joaquim Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica 1911-14, destinat al Marroc Estudià després a Berna, París i Viena Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada 1916, passà després a Saragossa 1918 i finalment a Barcelona 1919 El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica Fou degà de la facultat de…
Lluís Cutchet i Font

Lluís Cutchet i Font
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, poeta, historiador i polígraf.
Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional 1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple…
,
Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea
Arquitectura
Associació creada a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 en una reunió convocada per l’equip del GATCPAC amb d’altres arquitectes de la resta de l’Estat espanyol.
Tot i la importància individual d’alguns d’aquests —FGarcía Mercadal, de Madrid, o JMAizpurúa i JLabayen, de Sant Sebastià—, no assolí una efectivitat conjunta com a grup el grupo centro es dissolgué el 1933, malgrat que algunes de les realitzacions del GATCPAC es desenvolupessin sota aquest epígraf
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina