Resultats de la cerca
Es mostren 5325 resultats
triomf
Història
L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l' imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí El triomfador, vestit amb la toga picta toga i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici Hom creu que, de Ròmul a Vespasià, foren…
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
Mèrida
El pont romà de Mèrida, a la província de Badajoz, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Capital d’Extremadura, a la província de Badajoz, vora el Guadiana.
Mercat agrícola i de bestiar Indústries tèxtils, sucreres i metallúrgiques Nus ferroviari Fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans de les guerres càntabres, amb el nom d' Emerita Augusta i amb categoria de colònia Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la península Ibèrica Mantingué la seva importància durant l’època visigòtica i perdé la categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica Del seu paper urbà antic conserva un notable conjunt de monuments romans S'hi destaquen el teatre el més ben conservat de la península Ibèrica, bé…
Luigi Nono

Refugi de pecadors (1882), de Luigi Nono (Galeria d’Art Modern, Roma)
© Corel
Música
Músic italià.
Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…
,
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
prefecte
Història
A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma, el praefectus urbi que havia de substituir els cònsols en llurs absències i el praefectus praetorio , delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars
Aventí
Turó
Un dels set turons damunt els quals és establerta Roma; és el més meridional, envoltat en part per una corba del Tíber.
Al segle V aC, el poble de Roma, en veure's exclòs de l’elecció dels cònsols, fugí en massa a l’Aventí i hi fundà una nova ciutat Ja el 456 aC l’Aventí havia estat donat per llei al poble perquè s’hi establís
Víctor
Cristianisme
Nom donat a un pretès màrtir romà, del qual hi ha relíquies a diversos llocs de Catalunya.
Probablement es tracta de relíquies anònimes provinents de les catacumbes romanes on el mot victor ‘vencedor’ era un títol cristià donat a qualsevol màrtir En alguns indrets la relíquia ha donat lloc a una veritable devoció popular al sant, com és ara Castellterçol Moianès, on el 1660 fou traslladada una relíquia des de Montserrat i hom li dedicà un altar a l’església parroquial Per a aquesta relíquia i altres del mateix nom portades de Roma el 1711 es feu fer un gran reliquiari d’argent, on foren posades també relíquies d’altres sants Una novena en honor de sant Víctor i…
annonari
Història
Funcionari de l’estat romà que tenia cura de la recepció, administració i distribució de l’annona com a autoritat superior.
N'hi havia un a Roma i un altre a Cartago i tenien jurisdicció civil i penal sobre els subordinats Constantí donà a aquest funcionari el títol de Clarissimus El prefectus annonae tenia a les seves ordres els appossitores , coneguts també per annonarii , com a més immediats, els mensores , encarregats d’abastar els mercats públics, i els administradors de l' arca frumentaria , que tenien cura de la venda dels queviures a baix preu i de llur distribució gratuïta entre els pobres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina