Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
Antoni Palau i Dulcet
Antoni Palau i Dulcet
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Llibreter, bibliògraf i escriptor.
Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…
, ,
Carles V

Carles V, segons una estàtua situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Emperador romano-germànic (1519-56), rei de Castella (Carles I) (1516-56) i de Catalunya-Aragó (Carles I) (1516[19]-56), de Nàpols (Carles IV) (1516-56) i de Sicília (Carles II) (1516-56), duc de Borgonya (Carles II) (1506-55, sobirà del ducat estricte només en 1526-29) i arxiduc d’Àustria (Carles I) (1519-56).
Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…
Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
Política
Militar
Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d’abril de 1949 per tal d’oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica.
Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…
lloctinent general
Història
Del segle XV al XVIII, oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…
Zúñiga
Llinatge de rics homes de la Rioja navarresa que s’establí a Castella al final del segle XIII i que a partir del XV canvià la grafia Stúñiga o Estúñiga per la de Zúñiga.
Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la línia dels comtes d’Hervías ,…
serra d’Espadà

La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
trobador | trobadora
Miniatura de trobador en un manuscrit del segle XIV
© Fototeca.cat
Literatura
Artista que crea composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.
En sentit estricte, aquesta denominació és aplicada als poetes cultes i de nom conegut que escriviren en una forma supradialectal dels parlars de les terres d’oc als segles XII i XIII, bé que, als segles XIV i XV, fou aplicada també als poetes d’aquestes mateixes terres i de Catalunya i s’estengué als francesos trouvères , als italians trovatori i als gallegoportuguesos i castellans trovadores Poeta i músic ensems, les seves composicions no són pas concebudes per a ésser llegides, sinó escoltades Hom pot establir que el nombre de trobadors que escriviren en provençal en el sentit ampli…
còlera
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae.
Al segle XIX i a començament del XX s’estengué del seu país d’origen, el delta del Ganges, a tot el món Actualment n'hi ha focus endèmics a l’Índia, el Pakistan i Birmània El Vibrio cholerae o Vibrio comma , que fou aïllat per Robert Kock el 1833, és un bacteri en forma de vírgula molt mòbil i gramnegatiu És molt sensible a la dessecació, a la calor i al medi àcid La varietat Vibrio El Tor ha produït, els darrers anys, nombroses disseminacions epidèmiques, especialment en extenses zones d’Àsia i Europa L’home és l’única font de contagi, i la transmissió és produïda per contagi directe o per l…
Corredor Mediterrani
Nom que rep l’eix d’intercanvis centrats en la costa mediterrània de la península Ibèrica des d’Algesires amb la resta de la Unió Europea, molt especialment vers el nord i la meitat est del continent.
És format, principalment, pels territoris coneguts amb la designació Euroregió de l’Arc Mediterrani acrònim d’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que comprèn Catalunya , el País Valencià , les Illes Balears , Múrcia i la part oriental de la comunitat autònoma d’ Andalusia , a Espanya, Andorra i la regió Llenguadoc-Rosselló , a França El potencial d’aquests territoris, identificat ja als anys trenta, prové sobretot per la contigüitat del País Valencià, Catalunya i les Balears, que generen prop del 40% del PIB producte interior brut de l’Estat espanyol i el 50% de les exportacions Tot i això, el…
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina