Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Edicions Destino
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1942 pel grup de la revista del mateix nom per a obres en castellà i en català.
En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa…
Álvaro Palacios Muro
Enologia
Enòleg de La Rioja.
Estudià enologia a la Universitat de Talence, de Bordeus, i posteriorment continuà el seu aprenentatge a Napa Valley Califòrnia i a l’ESIC de Madrid El 1989 s’installà a Gratallops Priorat per posar en marxa el seu propi celler, on començà a produir les marques Les Terrasses, Finca Dofi i L’Ermita Sense deixar de banda el Priorat, l’any 1998 posà en marxa uns altres cellers a El Bierzo i posteriorment també assumí la direcció dels cellers familiars d’Alfaro
Thorkild Bjørnvig
Literatura danesa
Poeta i crític danès.
Collaborà en la revista literària existencialista Heretica Traductor de RM Rilke , n'experimentà la influència sobretot en Stjernen bag gavlen ‘Els estels darrere el frontis’, 1974 i en Anubis 1955, en el qual també hi ha influència de TS Eliot Publicà, a més, Figur og ild ‘Figura i foc’, 1959, Vibrationer ‘Vibracions’, 1966, Ravnen ‘El corb’, 1968, Opror mod neonguden ‘Revolta contra el déu de neó’, 1970 i Delfinen ‘El dofí’, 1975 Profundament analític, el seu estil és molt elaborat i contingut Com a crític estudià sobretot Rilke i MA Hansen L’any 1960 ingressà a l’Acadèmia…
Neptú
© Fototeca.cat
Mitologia
En l’antiga religió romana, déu de les aigües (sobretot de l’aigua corrent), després d’ésser identificat amb Posidó
, al s IV aC, de la mar.
Sembla que el seu culte arribà a Roma originari de Tàrent Honorat a l’urbs, les seves festes, les Neptunalia , se celebraven vers el 23 de juliol A partir de l’any 3 dC, aquestes festes foren ampliades amb la celebració de jocs ludi Neptunalicii , amb curses i naumàquies Neptú fou representat, plàsticament, amb el tipus grec de Posidó A Roma tingué diversos temples al circ Flamini i al camp de Mart És representat, en l’art i en l’heràldica, com un home nu, coronat a l’antiga, sostenint un trident i, sovint, una àncora, a cavall d’un dofí o assegut en una petxina bressolada per…
Posidó
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop Venerat arreu en…
Josep Vergés i Matas
Literatura
Editor.
Fou un dels fundadors, a Burgos, l’any 1937, de la revista Destino , que traslladà a Barcelona el 1939 i que tanta influència tingué, superats els seus primers principis ideològics, en la societat catalana de postguerra, i de la qual fou gerent fins el 1975 L’any 1942 cofundà, amb Joan Teixidor i Ignasi Agustí , l’editorial Destino , que ajudà a renovar la narrativa castellana de postguerra i on ocupà el càrrec d’editor fins l’any 1989 Amb la collecció “El Dofí” l’editorial inicià, l’any 1946, les edicions en català Fou gran amic i l’editor de l’obra completa de Josep Pla —45…
,
Sándor Márai
Literatura
Escriptor hongarès.
En 1919-28 visqué a Alemanya i a França Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann Criticà el feixisme des d’un punt de vista burgès i aristocratitzant El 1948 s’exilià Des d’aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA Amb els seus diaris Napló , 1958 i 1968 i com a publicista rebutjà categòricament l’Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament De la seva obra cal destacar Egy polgár vallomásai ‘Les confessions d’un burgès’, memòries,…
Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
Música
Pianista i compositor.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…
Universitat de Cervera
Institució d’ensenyament superior, que substituí totes les altres universitats del Principat, fundada el 1717 a Cervera per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió.
La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,