Resultats de la cerca

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de SantaPola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de SantaPola on hi ha el far de SantaPola o d’Aljub que tanca pel N la badia de SantaPola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la…

Magnífica duna de la zona de l’Altet Ernest Costa La serra de SantaPola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga 116, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El litoral entre Alacant i SantaPola està format per un conjunt d’unitats molt diverses des del punt de vista ambiental, com són la serra de SantaPola, la depressió dels Bassars-Clot de Galvany, l’albufera d’Aigua Amarga i el cordó dunar que recorre tot aquest sector entre la serra dels Colmenars i el cap de Santa…

És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de SantaPola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel…

Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses, tals com el…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC

Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblant a d’altres restes de la mateixa zona Xàbia, volts del tossal de Manises, SantaPola, etc, algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom

És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…