Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
setge de Roses

Setge de Roses, gravat (segle XIX)
Història
Acció bèl·lica ocorreguda a Roses (Alt Empordà) durant la guerra del Francès.
Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta 6-16 de novembre de 1808 Els defensors, manats pel governador interí Pedro O'Daly, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen 5 de desembre de 1808
Francesc Barceló
Història
Militar
Militar.
Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat 3 d’agost de 1808, en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat
batalla d’Anglaterra
Història
Militar
Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la Segona Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940).
Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics
bombardeig aeri
Militar
Atac efectuat amb bombes, per l’aviació.
El primer bombardeig tingué lloc per l’octubre del 1912 durant la guerra dels Balcans, des d’un biplà Albatros , búlgar Durant la Primera Guerra Mundial augmentà la importància dels bombardeigs aeris Tant els alemanys com els francesos començaren a construir avions de bombardeig com el francès Voisin , capaç de portar bombes de 100 kg, les incursions dels quals sobre els principals centres industrials feren néixer els avions de caça a Alemanya, molt castigada pels avions de bombardeig francesos, circumstància que féu substituir als francesos el bombardeig diürn pel nocturn, més segur Els…
Ossama bin Laden

Ossama Bin Laden
Política
Activista islamista saudita.
Fill d’un milionari del sector de la construcció, heretà una gran fortuna Es llicencià a la Universitat Rei Abdul Aziz a Ǧidda el 1979, any en què la Unió Soviètica envaí l’Afganistan De fortes conviccions musulmanes, viatjà a l’Afganistan per a contribuir a la guerra contra els soviètics i el 1988 fundà l’organització terrorista Al-Qā‘ida , amb l’objectiu de combatre la influència occidental i establir un gran califat panislàmic Amb la seva riquesa i altres fons finançà diversos camps d’entrenament militar Durant la guerra del golf Pèrsic 1991 denuncià el govern de l’Aràbia Saudita per…
guerra del Vietnam
Història
Conflicte bèl·lic (1954-75) entre la República Democràtica del Vietnam, ajudada per la República Popular de la Xina i l’URSS, i la República del Vietnam, auxiliada pels EUA.
Mapa de la guerra del Vietnam © Fototecacat La conferència de Ginebra 1954, que clogué la guerra d’Indoxina, dividí el Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17 Unes eleccions generals previstes per al 1956 havien de reunificar el país Ni els EUA ni la República del Vietnam , però, no acceptaren l’acord A partir del 1957 sorgiren al sud grups terroristes —nodrits per nacionalistes i per comunistes— amb el suport actiu del Vietnam del Nord El 1960 hom creà el Front Nacional d’Alliberament FNA, i el terrorisme donà pas a la guerrilla Caigut Ngo Dinh Diem i eliminada l’opció neutralista,…
Eivissa
Eivissa Dalt Vila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa.
És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…
Els informes del cònsol Hillgarth sobre Mallorca
Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval britànica a l’…
Puerto Rico

Vista del castell de San Felipe del Morro, des de la badia de San Juan (Puerto Rico)
Territori no independent
Estat de les Antilles, associat als EUA, situat uns 80 km a l’E de la Hispaniola i constituït per l’illa homònima i les illes Vieques, Culebra, Mona i d’altres de més petites; la capital és San Juan.
La geografia L’illa de Puerto Rico 8897 km 2 té una forma allargada i una extensió màxima de 179 km d’E a W i 58 km de N a S El 71% de la superfície de l’illa és de terres altes, marca el relleu una serralada central que la travessa d’W a E i culmina al Cerro Punta 1333 m A la zona muntanyosa, petites conques deprimides Caguaz, Cayey i Coamo ofereixen bones terres agrícoles Els rius són nombrosos però estacionals Clima tropical, càlid i humit, especialment al N i l’E, que rep la influència dels alisis La població té la ciutadania nord-americana, però sense dret a vot en les eleccions és…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…