Resultats de la cerca

Les calàndries són gregàries i habiten en llocs plans i en turons Són granívores i insectívores Són apreciades pel cant, i sovint hom les cria en captivitat L’espècie més freqüent a l’Europa meridional és la calàndria comuna M calandra , d’aspecte robust i amb dues taques negres a cada costat del coll La calàndria negra M yeltoniensis és pròpia de l’Àsia central a l’hivern emigra al sud, i esporàdicament apareix en alguns països europeus el mascle és negre, i la femella, semblant a la calàndria comuna, se'n distingeix per la manca de taques negres al…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

Aquesta calàndria, originària del S de Rússia i de l’W de Sibèria, és molt rara a l’Europa occidental Als Països Catalans solament hi ha la citació d’un exemplar caçat al Maresme l’octubre o el novembre de 1974, posteriorment estudiat en mà 1984

Devot dels Mèdici, el papa Lleó X el nomenà cardenal el 1513 i l’envià a França com a legat Aconseguí la fama d’escriptor amb La Calandria

Aquest espai de protecció especial, de 1 140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural PEIN del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida Segrià i presenta una superficie total de 2 734 ha Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com ara la ganga Pterocles alchata , el sisó Otis tetrax , el torlit Burhinus oedicnemus , la calàndria Melanocorypha calandra , la perdiu roja Alectoris rufa , la trenca Lanius minor , l’àguila daurada Aquila chrysaetos , l’àguila cuabarrada…

Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i…

Vida i obra Fou eclesiàstic i mestre d’escola L’any 1855 fou ordenat de prevere Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments 1860-87 i cofundador de la publicació El Magisterio Balear El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta Sóller El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller 1890 i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, SA 1892 també fundà el Sindicat Agrícola Solleric Collaborà tant en la premsa mallorquina com en les publicacions especialitzades BSAL i Museo…

L’estret del Cascajar, vora el naixement del Palància Xavier Moreno El naixement del Palància 23, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El naixement del riu Palància, al bell mig de la serra del Toro, constitueix sens dubte un dels espectacles més bells que pot proporcionar la natura valenciana Situat entre Bejís i el Toro, l’accés més fàcil és des de la primera localitat, remuntant el riu, entre salzes, xops, rosers silvestres i esbarzers, i deixant enrere la famosa font de Los Cloticos i les imposants muntanyes de Peñaescabia 1326 m i Peñajuliana 1476 m El riu, que neix d’…