Resultats de la cerca

Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…

Tenia vigor per a tot l’imperi Alguns d’ells, però, tenien caràcter addicional als codis vigents en les regions annexades, com és el cas dels donats per Carlemany i Lluís el Piadós a favor dels hispans de les marques meridionals de l’imperi També en foren donats d’especials per els enviats missi , amb l’encàrrec d’inspeccionar regions concretes i de fer-hi complir les lleis generals Els capitulars carolingis tingueren vigència als comtats catalans del segle IX

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…

Aquesta torre, la qual remuntava el seu l’origen probablement als temps carolingis, és esmentada el 1043 “ipsa Guardia, costes de la Guardia” Actualment ha desaparegut i hom n’ignora l’emplaçament

Fou bisbe electe de Noyon Escriví la història dels bisbes de Reims, però són més importants els Annales del 919 al 966, continuats fins al 978, que narren la història dels darrers sobirans carolingis En els seus poemes Els triomfs de Crist i Els pontífexs romans imità Prudenci

La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal

El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del segle VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren augmentant a…

Hi restaurà la catedral i en reformà el capítol Tingué com a secretari i favorit Gerbert, futur papa Silvestre II A la mort de Lluís V, darrer rei carolingi, Adalberó, amb l’ajut de Gerbert i d’altres membres de la cort, consagrà el duc Hug Capet 987 com a rei de França en lloc de Carles, duc de la Baixa Lorena, com a conseqüència de la pèrdua d’autoritat per part dels carolingis

Fill de Conrad el Vell, comte a l’Alt Lahngau, i net de l’emperador carolingi Arnulf I Extingida la branca dels carolingis orientals, fou elegit rei de Germània Lorena, però, passà a Carles III de França, i fracassaren les expedicions 912, 913 per recuperar-la Fou derrotat en les campanyes contra els ducs de Baviera, Saxònia i Suàbia Renuncià a instaurar la seva família i designà successor Enric I, dit l’Ocellaire , duc de Saxònia

Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat 1617-21, 1629-33 i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías mort el 1611 L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise