Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sistema copernicà
Astronomia
Model heliocèntric de l’Univers en què els planetes, àdhuc la Terra, descriuen òrbites circulars al voltant del Sol.
Segons aquest model, els estels fixos són sobre una esfera immòbil centrada també en el Sol, i la Terra fa una rotació diària El sistema copernicà permetia d’explicar la rotació diürna dels estels, el moviment retrògrad aparent del Sol al llarg del zodíac, la retrogradació aparent dels planetes i les estacions de la Terra Substituí el sistema ptolemaic per bé que, atès que seguint la idea platònica no considerava més que moviments circulars uniformes, hagué de conservar les nocions d’epicicle i deferent a fi de poder fer avenir les seves prediccions amb les observacions dels…
carandaí
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les palmes, de grans fulles palmades, amb aspecte de margalló alt i esvelt, originari del nord del Brasil i d’altres zones tropicals de Sud-amèrica.
Les fulles són recobertes d’una capa de cera pulverulenta i grisa, que és emprada per a fer llustre per al calçat, etc
Pau V
Cristianisme
Nom que adoptà Camillo Borghese en esdevenir papa (1605-21).
Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors
Jordi Joan i Santacília
Científic, marí i diplomàtic.
A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu company…
De Revolutionibus Orbium Coelestium
Astronomia
Llibre escrit per Copèrnic i publicat el 1543 on són expressades les seves teories sobre l’estructura del sistema solar.
Segons Copèrnic, el Sol, i no pas la Terra, com havia proposat Ptolemeu, és al centre del sistema planetari, i al voltant seu giren tots els planetes sistema copernicà Sembla que aquest model fou imaginat per Copèrnic cap a l’any 1505, bé que no fou publicat fins el 1543, perquè volia fer un desenvolupament matemàtic de la seva teoria per tal de demostrar que podia explicar els mateixos fets que el model ptolemaic i per evitar problemes amb la inquisició, car el seu punt de vista podia ésser considerat contrari al dogma catòlic En fou deixeble el matemàtic Rheticus, luterà, el…
sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
Philipp Melanchthon

Philipp Melanchthon
© Fototeca.cat
Filosofia
Nom hel·lenitzat amb què és conegut Philipp Schwarzert, humanista i reformador.
Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica…
Nicolau Copèrnic

Estàtua de Nicolau Copèrnic davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències de Varsòvia
© iStockphoto.com/ldambies
Astronomia
Astrònom polonès.
Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar dret i medicina…
heliocentrisme
Astronomia
Sistema astronòmic que suposa el Sol situat al centre del sistema solar i que els planetes, amb llurs satèl·lits, els cometes i els asteroides giren entorn del Sol (astronomia, sistema copernicà).
La vida, patrimoni de la Terra?
Des de molt abans que els “plats voladors” primer, i després els ovnis objectes voladors no identificats exaltessin la imaginació de moltíssimes persones, nombrosos astrònoms i pensadors ja s’havien preguntat si hi havia vida fora de la Terra Giordano Bruno, cremat a la foguera per la intolerància de l’Església catòlica del seu temps, creia que els cels estaven plens de vida Plató, en una vena molt més filosòfica, donava noms d’animals als planetes Després que Charles Darwin hagués recollit proves aclaparadores per a la teoria de l’evolució, els científics especularen sobre la possibilitat de…