Resultats de la cerca

Aquest terme fou introduït en l’antropologia per l'evolucionisme Actualment, tot i que no siguin acceptades les teories evolucionistes, hom continua parlant de societats primitives , malgrat expressions més neutres com les de societats indígenes, tradicionals , etc, que també tenen l’inconvenient de definir-se privativament o negativament i que tampoc no són capaces d’expressar la diversitat de pobles que inclouen, sovint tan diferents entre ells com en relació amb la societat occidental D’altra banda, les dades etnogràfiques desmenteixen la pretensió d’identificar la…

Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls Lo got occitan , 1903 L’arada , 1906 Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930 Fablèls , 1936 Lo libre del campèstre , etc Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que…

Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…

Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que sosté i reforça els lligams…

Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal , que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes, confereix prestigi i rang social Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre del qual, al mateix temps, rep la petxina oposada Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet, com a conseqüència, l’intercanvi de béns…

Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors, que culminaren…

Conté una important representació de la prehistòria del País Valencià des del Paleolític cova Negra, de la Petxina, coves del Parpalló, de les Meravelles, de les Malladetes, etc, del Neolític coves de la Sarsa i de l’Or, principalment i del bronze valencià Destaquen les sèries ibèriques de Sant Miquel de Llíria i de la Bastida de Moixent També disposa de colleccions d’època romana valenciana, i d’algunes petites colleccions no valencianes, com les d’Empúries i d’Eivissa Té una biblioteca especialitzada D’ençà del 1995 hom pot visitar la nova presentació de l’arqueologia valenciana gràcies a…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…

Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’…

Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als…