Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Mohammed Faraḥ Aydid
Militar
Militar somali.
Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali
Ramon Marsal i Boguñà
Música
Monjo benedictí de Montserrat i músic instrumentista, germà de Pau Marsal.
Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves 1747-1799, vestí l’hàbit monàstic el 1801 Fou un excellent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades Amb tot,…
Banū Hūd
Família àrab d’origen baladí que governà la taifa de Saragossa des del 1039 fins al 1110.
En fou el fundador Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd , governador de Lleida, el qual, en ésser assassinat el darrer rei tugíbida de Saragossa, al-Munḏir II, s’apoderà del govern 1039-46 de la taifa i adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Abans de morir dividí el regne entre els seus fills i deixà Saragossa a Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir , Lleida a Yūsuf al-Muẓaffar , Calataiud a Sulaymān i Tudela a Muḥammad Al-Muqtadir desposseí successivament els seus germans i s’annexionà Tortosa 1059 i Dénia 1076 convertint el seu govern 1046-81 en el moment de la màxima expansió del reialme, i alhora d’una gran…
Guerra Gran
Història
Conflicte bèl·lic (1793-95) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la Républica Francesa creat per la Revolució.
Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…
Càller
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió autònoma de Sardenya, Itàlia.
És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’ensenyament superior Università di Cagliari, fundada el 1606, restaurada el 1764 i reformada el…
L’europeïtzació del món
A la segona meitat del segle XVIII unes alteracions impactants al centre d’Europa comportaren la definitiva consolidació de la societat excedentària, ja plenament capitalista, que ha derivat en l’actual globalització L’agricultura inicià una nova etapa, amb la intensificació de l’ús del sòl, la utilització d’adobs i del regadiu, i la introducció de noves tècniques i també de noves plantes de conreu procedents del continent americà D’altra banda, es produí un creixement demogràfic i la industrialització anorreà les millenàries manufactures, mentre que el ferro i noves màquines, no mogudes per…
túron
Història
Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i els sefes a l’altiplà septentrional de la península Ibèrica i a les muntanyes cantàbriques, d’on foragitaren els cèmets; llurs límits són incerts.
Balilla
Història
Nom que hom dóna a l’adolescent a qui és atribuïda la insurrecció genovesa (1746) contra les tropes austríaques que envaïren el nord d’Itàlia durant la guerra de Successió d’Àustria i amb la qual els genovesos foragitaren l’exèrcit austríac de la ciutat i de la Ligúria.
Cap document de l’època no en dóna el nom, però hom l’identifica normalment amb Giovanni Battista Perasso
Figuerola del Camp

Figuerola del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…