Resultats de la cerca

Als afores de Barcelona n'hi hagué un gran nombre al s XVIII, sobretot a les proximitats del portal Nou, a Sant Martí de Provençals i també, més tard, entre els carrers de Sant Pau i del Pedró, zones on hi havia les principals fàbriques d’indianes

Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color…

Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…

Tela estampada La España Industrial, 1847-1947 La indiana és el teixit de cotó estampat El nom li ve donat pels estampats procedents de l’Índia que arribaven a la Gran Bretanya com a producte colonial La indústria britànica aviat donà el tomb al sentit del comerç i substituí la importació per l’exportació d’aquest gènere, gràcies a la mecanització, que permetia produir més i amb menys cost El nom inicial que reberen aquests teixits a Catalunya era el de pintats o teixits pintats El sistema d’estampació era primari i consistia a aplicar a mà un motlle de fusta en el qual hi havia gravat un…

Les fàbriques d’indianes comencen a proliferar al Raval de Barcelona

La guerra amb Anglaterra provoca la paràlisi dels intercanvis colonials i de moltes fàbriques d’indianes del Principat

La Junta de Comerç de Barcelona elabora unes ordinacions sobre la manufactura d’indianes

Es prohibeix a Espanya la venda i importació de sedes i teles indianes orientals La Casa de Contratación, i el monopoli colonial, es trasllada de Sevilla a Cadis

Fundà a Barcelona la indústria d’indianes Llorenç Clarós i Companyia, que li proporcionà una considerable fortuna El 1793 i el 1794 contribuí a la guerra contra la República Francesa amb importants donatius pecuniaris El 1806 figurava en la matrícula de comerciants de la Junta de Comerç de Barcelona Es féu construir un palau a la riera de Sant Joan, contigu a la fàbrica i amb sales decorades pel Vigatà, desaparegut amb la reforma de Barcelona el 1909 La seva filla Marianna Clarós es casà amb el també fabricant d’indianes Domènec Serra i Armadà , el qual continuà la…