Resultats de la cerca

Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en llocs desèrtics…

Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…

De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…

Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…

L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…

Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…

Entre els esciènids, el corball de roca Sciaena umbra és potser l’únic que es pot trobar en substrat de roca, tot i que prefereix, com els altres, els fons sorrencs És una de les espècies més apreciades d’aquests ambients rocosos, on es veu fent grups d’uns quants individus Són molt característics els radis espinosos que té a l’aleta anal i el color blanc de les aletes pelvianes La línia lateral, molt marcada, arriba fins al final de l’aleta caudal Xavier Safont/M Alba Camprubí La família dels esciènids reuneix espècies de cos fusiforme o oblong, més o menys comprimit, amb escates de tipus…

Inclou un sol gènere, Esox , amb cinc espècies depredadores pròpies dels rius i llacs d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, entre les quals hi ha l' Esox lucius lluç de riu que ha estat introduïda als rius dels Països Catalans

Callionímids de la mar catalana 1 dragó ver Callionymus lyra , mascle 1a i femella 1b , 2 dragó maculat C maculatus , mascle 2a i femella 2b , 3 dragó banyut C risso , 4 dragó marbrat C reticulatus i 5 dragó vermell Synchiropus phaeton no s’ha representat el dragó petit Callionymus pusillus , amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant Carlos Moreno La família dels callionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap…