Resultats de la cerca

S'estructura en dues seus adscrites a cadascuna de les universitats promotores, amb entitat pròpia i regida segons el que estableixen els estatuts de cada universitat Es constitueix com un institut d’investigació i especialització teòrica i pràctica en el camp del desenvolupament local, amb quatre objectius estratègics organitzar un equip de treball interdisciplinari i interuniversitari, crear un centre de recerca sòlid i competitiu, establir una estratègia de treball en xarxa, i generar respostes eficaces a les demandes socials

Les fitohormones són sintetitzades en un lloc del vegetal i es traslladen en un altre, on actuen en una petitíssima quantitat Els nivells d’una fitohormona determinada o d’un conjunt de fitohormones en la planta fa que s’hi desencadeni un procés determinat germinació de la llavor, floració, fructificació, abscisió de fulles i fruits, etc Els estudis sobre la química i l’activitat biològica de les fitohormones naturals permeten de distingir-hi dos grans grups les promotores del desenvolupament auxines, citoquinines i gibberellines i les inhibidores o retardants del creixement àcid…

Creat a l’abril del 2011 pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT, aquesta nova entitat vol aconseguir una coordinació més eficaç entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia i suposa la supressió de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia Els seus integrants procedeixen de l’Administració del Govern de la Generalitat, entitats municipals, museus, universitats, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs i paleontòlegs, empreses del sector i representants de promotores…

Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes contribuí al finançament de l’ Institut d’Estudis Catalans  i fou cofundador d’ Òmnium Cultural  1961, dels premis Sant Jordi i Carles Riba 1959 atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia  i de la Fundació Enciclopèdia Catalana  1980 Tingué una participació destacada en el…

Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…

Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès collectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els pobles que…

Hom en troba els precedents remots en les representacions musicals dels grecs i dels romans i en les representacions dramàtiques medievals Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, s’originaren en les acadèmies italianes i en l’activitat dels Collegia musica Bohèmia, 1610 Suïssa, 1613 Alemanya, 1660 Suècia, 1720 EUA, 1748 i de les capelles de música que crearen festes o vetllades musicals de vespre, com els Abendmusik de Lübeck a partir del 1641 A Anglaterra, les cases senyorials obriren llurs salons al públic, mitjançant l’abonament d’una entrada, en els anomenats consorts Els…

Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…

Corpus Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F -P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , CSIC-Instituto Diego Velázquez, Madrid, 1947 Ars Hispaniae , Plus Ultra, Madrid Art de Catalunya-Ars Cataloniae , collecció, Edicions L’isard, 16 vol, Barcelona Barral i Altet, X dir Historia del arte de España , Barcelona, 1996 Barral i Altet, X dir Dictionnaire critique d’iconographie occidentale , Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2002 Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya , Barcelona, 1990 Catálogo de edificios y monumentos de interés…

Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…