Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Jove Alemanya
Moviment literari de filiació liberal als membres del qual la dieta federal prohibí de publicar llurs escrits (1835).
Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure
decabrista
Literatura
Poeta del grup literari enllaçat amb el moviment revolucionari dels decabristes, els principals representants del qual foren K.F. Rylejev, V.F. Rajevskij, V.K. K’ukhel’beker, A.A. Bestužev-Marlinskij i uns altres poetes pròxims ideològicament (A.S. Pu^skin, A.S. Gribojedov, N.M. Jazykov).
S'inspiraven en GR Deržavin i NK Batiu^skov i en recollien l’amor a la terra i l’ideal de la llibertat individual, que transformaven en el de la llibertat social del poble tiranitzat pel tsarisme Rebutjaven el classicisme francès i el formalisme poètic, tornaven a les fonts russes i als clàssics grecs i utilitzaven el llenguatge poètic, de caràcter romàntic, per a expressar llurs sentiments, principalment socials De la poesia decabrista, inici de la poesia revolucionària russa, sorgiren les primeres obres del realisme rus
Section d’Or
Grup d’artistes cubistes format a París el 1912.
Rebutjaven la perspectiva clàssica a favor de morfologies cubogeomètriques planes per tal de fer una anàlisi geomètrica de la realitat En foren membres JMetzinger, AGleizes, RLa Fresnaye, FLéger, FPicabia, MDuchamp, FKupka i FVillon, els quals, en la transició del cubisme analític al sintètic, acceptaren influències del fauvisme i del futurisme, per tal de representar la vida en tota la seva riquesa de color i de dinamisme, abandonant els colors apagats del cubisme dels anys anteriors La Section d’Or tingué una vida curta, car la Primera Guerra Mundial dispersà el grup…
Carles d’Habsburg-Lorena i de Borbó
Història
Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó, filla del pretendent carlí Carles de Borbó i d’Àustria-Este, duc de Madrid.
Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…
Macià Despuig
Història
Cavaller.
El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12 judicà maig del 1412 els allegats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció En ésser proclamat Ferran d’Antequera 1412, en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon a Narbona, el 1416 i del…
Juntas de Defensa del Carlismo
Partit polític
Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.
Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…
opera seria
Música
Al segle XVIII, tipus d'òpera en què es prescindia dels personatges còmics abans habituals, descartats per llibretistes i compositors en nom del bon gust literari.
Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…
música de Salamanca
Música
Música desenvolupada a Salamanca (Castella i Lleó).
La música s’ensenya a la Universitat de Salamanca des de mitjan segle XIII i era una de les màteries de l’anomenat quadrivi, format també per l’aritmètica, la geometria i l’astronomia La plaça de mestre de capella de la catedral era un càrrec especialment cobejat, ja que durant molt de temps comportà obtenir la càtedra de la universitat Aquesta capella catedralícia arribà a ser una de les més notables del món hispànic, amb un important nombre de músics i de cantants Durant els segles XVI i XVII hi visqueren diversos organistes i teòrics musicals de renom, el més conegut dels…
Falange Española
Política
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s’inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d’amics, el moviment falangista hi havia altres grups d’extrema dreta la Comunió Tradicionalista , el grup d' Albiñana Sanz , Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista JONS Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…