Resultats de la cerca

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració

Féu murals a Verona Santa Anastàsia i a Pàdua, on collaborà amb Avanzo oratori de San Giorgio i capella de San Felice de la basílica de Sant'Antonio És considerat el fundador de l’escola de Verona Dins les directrius giottesques, la seva pintura, de gran qualitat, significà un pas endavant en el camí del realisme individualització dels tipus, perfeccionament de la perspectiva, utilització de fons arquitectònics precisos i una tendència al popularisme que el portà ja a fer servir els temes religiosos com a pretexts per a bastir escenes contemporànies, remarcant d’una manera…

Ingressà a l’Académie des Sciences l’any 1731 pel seu treball, fet a 16 anys, sobre línies de doble curvatura El 1736 participà en l’expedició, dirigida per PL de Maupertuis, a Lapònia per mesurar un grau de meridià Estudià la condició d’equilibri d’un fluid pesant en rotació a l’entorn d’un eix, i defensà la hipòtesi de l’aplatament polar del globus terraqüi, arran de les mesures dels meridians, remarcant que la Terra és formada per capes tant més aplatades com més allunyades són del centre El 1758 calculà bastant acuradament la data de retorn del cometa Halley Entre les seves…

Utilitzà suports diversos que inclouen maquetes, llibres, escultures, fotografies i films, tot remarcant les ambivalències o els jocs de doble sentit que puguin suscitar Realitzà intervencions sobre texts i sobre composicions musicals Fou un dels artistes seleccionats a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 El 1995 dirigí un dels tallers de la Quinzena d’Art de Montesquiu per a joves artistes, al mateix temps que presentà una exposició a l’Espai Poblenou de Barcelona i a una biblioteca pública El 2002 exposà a la galeria d’art Whitechapel de Londres i el 2003, a la Fundació Joan…

Al setembre, el país va participar activament en la cimera del Fòrum de les Illes del Pacífic, en què el seu president interí fins a la celebració d’eleccions, Anote Tong, va advocar a favor de Fiji, remarcant el seu caràcter essencial per a molts dels països insulars com Kiribati o Tuvalu que en depenen si volen mantenir funcionant el seu comerç El creixement del nivell del mar ha afectat les aigües freàtiques de Kiribati, cosa que ha fet que els pous continguin aigua salada i, en conseqüència, ha provocat el desplaçament de la població Per això, el Govern va anunciar que estava…

Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1950 Pensionat a  la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada i a la d'El Paular Segòvia, viatjà per Europa i a mitjan anys cinquanta s'incorporà com a professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual fou director i on ensenyà durant molt anys Fou també professor a l'Escola Massana 1965-69 S’interessà per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil, del qual féu exposicions el 1950 i el 1956 i fou un capdavanter en l'estudi d'aquest tema, sobre el qual publicà diversos treballs Del 1951 al…

El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…

Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…

La intervenció directa dels municipis en el proveïment local de vitualles té una llarga tradició Com va apuntar Eli F Heckscher, després d’un període d’interrupció, es retroba arreu d’Europa a partir del segle XII A les principals viles i ciutats dels Països Catalans de la baixa edat mitjana, la preocupació per assegurar el proveïment dels productes alimentaris bàsics ocupava un lloc central en el regiment de la cosa pública L’anomenat privilegi de les vitualles, atorgat per Pere III a la ciutat de Barcelona l’any 1337, o el del guiatge, refermat a València el 1372, així ho palesen Quan el…