Resultats de la cerca

L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860

Sota el president de la República, els seus organismes suprems eren l’Assemblea de la Unió, de caràcter consultiu, i l’Alt Consell Fou un intent de transformar l’imperi colonial francès tot preservant-lo dels corrents independentistes de després de la Segona Guerra Mundial no ho aconseguí, i l’any 1958, d’acord amb la nova constitució, donà pas a la Communauté Française

Substancialment és una tècnica de l’èxtasi, la qual, segons la mentalitat primitiva, permet d’entrar en comunicació directa amb potències superiors divinitats, éssers suprems, esperits, etc o, en alguns casos, d’identificar-s’hi estat de possessió i d’encaminar llur acció sobrenatural en favor dels individus i de la comunitat que en tenen necessitat Aquest caràcter extàtic o de possessió distingeix el xamanisme d’altres formes de sacerdoci, sobretot de la bruixeria o la fetilleria D’una manera específica el xamanisme és propi dels pobles de l’Àsia septentrional i central, bé que…

JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu…

L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats entre les ciutats…

Fill menor d’Aleix Romanov Aleix de Rússia i successor de Teodor III de Rússia Estigué sota la tutela de la seva germana Sofia fins el 1689, que, aprofitant el descontentament provocat pels fracassos d’aquesta a Crimea, se'n sostragué Després de conquerir Asov als turcs 1696, en 1697-98 viatjà per Polònia, Alemanya, Àustria, Holanda i Anglaterra, on amplià la seva pobra formació cultural i contractà tècnics que l’auxiliessin en la tasca d’"occidentalitzar” Rússia Aquesta modernització tingué com a objectiu primordial l’augment de la riquesa del país i dels recursos de l’estat, per tal de…

La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental,…

A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’…

El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…