Resultats de la cerca

Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…

Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista Henri Estienne ~1470 — 1520 publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium , en foli El seu fill Robert Estienne París 1503 — Ginebra 1559 imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus , en foli 1532 edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543, un Novum Testamentum , en foli 1550 i la seva Réponse aux…

En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber  i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el feu…

Plenes d’una gràcia amanerada però mancades d’autèntic vigor, deuen haver estat escrites en el període que comprèn des de l’epoca alexandrina fins als primers segles després de Crist

Vida i obra Estudià batxillerat i dos cursos de la carrera de dret i de lletres a Barcelona, carrera que deixà inacabada Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a Catalònia  i Pèl & Ploma , influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total Es lliurà de ple a la vocació literària dins el moviment del Modernisme i fou un dels puntals en la fundació de la revista Joventut  1900-06 El 1901, amb Joaquim Pena, intervingué en la creació de l’Associació Wagneriana de Barcelona, on ocupà els càrrecs de bibliotecari i…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Vida Pioner en la utilització del dodecatonisme a Itàlia, és, sense cap mena de dubte, un dels compositors italians més destacats del segle XX Rebé les primeres lliçons de música a la seva ciutat natal El 1916 la seva família es traslladà a Graz, a Àustria, on continuà la seva formació musical Fou precisament en aquesta ciutat on assistí regularment a les representacions operístiques que hi tenien lloc i on sentí per primera vegada, el 1917, l’òpera L’holandès errant de R Wagner Sembla que això el feu decidir-se definitivament per la composició i el 1922 anà a Florència, on estudià al…