Resultats de la cerca

Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…

Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The Russian Revolution…

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der…

Féu costat a l’aixecament polonès 1830, collaborà amb els demòcrates radicals i preparà amb Bakunin un aixecament contra Àustria Condemnat a mort 1849, li fou commutada la pena per 18 anys de presó, i fou amnistiat el 1857 Acusat de treballar per a la policia secreta austríaca, abandonà Bohèmia l’any 1872 i es traslladà a Dresden Impulsor de la cultura txeca i teoritzador de la seva literatura en diverses obres, fou autor, dins el corrent romàntic, de narracions, novelles històriques, drames i llibrets d’òpera de Smetana entre els quals La núvia venuda Contribuí també a la…

Preconit-zà una línia “nacionalsindicalista” per exemple, reclamà nacionalitzar la banca de singular eclecticisme ideològic reivindicà Bakunin i inquietuds ecologistes Canvià el nom per similitud amb Acción Social el partit fundat per José M Ruiz-Mateos i al juliol de 1987 es convertí en Movimiento Autónomo Solidarista Aleshores seguí molt més les consignes del solidarisme francès, sorgit a la primeria dels anys setanta, radicalment anticapitalista i antisoviètic, paneuropeu i solidari amb lluites antiimperialistes diverses el MAS se solidaritzà amb la guerrilla afganesa i l’Iran…

Hi assistiren quinze delegats els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc en nom de cinc federacions regionals Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures Pacte de Saint-Imier, que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell general de l’AIT i es negava la…

Estudiant de medicina a Barcelona, assistí a les reunions organitzades per Fanelli 1869 i s’afilià a l’Aliança de la Democràcia Socialista Delegat als congressos obrers de Barcelona 1872 i redactor de La Federación , essent secretari juny-juliol de la secció barcelonina de l’AIT, es destacà per la seva actitud insurreccionalista el 1873 Partidari de mantenir la Federació Regional Espanyola en la clandestinitat, fou el centre de les Comissions Federals de 1875-80 Fou també el principal redactor 1877-80 de La Revista Social , entre d’altres Criticat per autòcrata i intellectual, es retirà de la…

Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘…

Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido…

Participà en diverses insurreccions camperoles i fundà els diaris l’"Agitazione” i “Volontà” Hagué d’exiliar-se diverses vegades i el 1919, de retorn a Itàlia, estigué al cap del nou moviment anarquista A partir del 1922 i fins a la mort, visqué estretament vigilat