Resultats de la cerca

Des del 1897 dirigí el laboratori de fonètica experimental del Collège de France, on fou creada una càtedra per a ell adaptà a la investigació de les articulacions fonètiques diversos aparells, com el quimògraf, usats en les ciències físiques, i publicà el resultat de les seves experiències en el famós llibre Principes de phonétique expérimentale 1897-1908 Fundà la Revue des patois gallo-romans 1887 Entre els seus deixebles catalans figura P Barnils

Fundada a Barcelona per Josep Ribas Sanpons, fou una de les primeres tribunes de l’anomenada cultura underground a l’Estat espanyol Entre la nòmina de collaboradors de la primera època s’hi troben Toni Puig, Ferran Mir, Lluís Racionero, Quim Monzó, Santiago Soler i Amigó i Ramon Barnils La revista conjuminà un discurs polític avançat amb la divulgació d’estils de vida alternatius Es publicà en dues èpoques, entre 1974-80 i 1987-99, amb el colofó d’un número especial l’any 2004

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von…

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

En foren membres fundadors Pere Barnils, Josep Calveras, Antoni Griera, Ramon Miquel i Planas, Manuel de Montoliu, Josep Md’Oleza i Alfons Par, i, a partir del 1929, Francesc de BMoll Edità un Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura set volums, una Biblioteca Lingüística un estudi d’APar, una Biblioteca Literària tres volums de l' Epistolari Llorente i una sèrie de divulgació, amb obres de JCalveras, Mde Montoliu i Manuel Garcia i Silvestre des del 1928 publicà també, dins la revista Catalunya Social , unes consultes de llenguatge Les seves activitats foren…

Fundada el 1968 sota la presidència de Josep Mas Martí, el substituí Josep Serratusell Sota la seva gestió, l’any 1972 s’aconseguí la pista de pesca simulada que ha estat referència de tot l’Estat Espanyol, en què s’han celebrat, any rere any, la majoria dels Campionats d’Espanya de l’especialitat També destacà en la modalitat de mar-costa, en la qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus esportistes més destacats han estat els germans Antoni i Martí Barnils, Joan Puigví, Rafael Baqué, els germans Pere i Francesc Totusaus, Leandre Hernández i Mateo Ferrer,…

Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E Tàrraga, i convocat per la llibreria Tres i Quatre, i des de l’any següent inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia i l’ Andròmina de narració A partir de l’any 2003 hom atorga també el premi Octubre de teatre Pere Capellà, i entre els anys 2001 i 2008, reprenent una iniciativa de la revista El Temps  del 1986, atorgà el premi de periodisme d’investigació Ramon Barnils L’any 2025 no es convocaren els premis Des de la seva creació, Acció Cultural del País Valencià  s’ha fet càrrec de…

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la…

Té l’origen en Sabadell , publicació sorgida arran del butlletí creat el 1942 per la Falange L’any 1977 passà a Vallesana de Publicacions i es reformà d’acord amb el nou règim democràtic Dirigit ininterrompudament des d’aquest any pel seu fundador Ramon Rodríguez Zorrilla, inclou articles en català i en castellà Fins el gener del 2013 es publicava diàriament, menys els diumenges i els dilluns, i a partir d’aquesta data passà a fer-ho només tres dies dimarts, dijous i dissabte Després d’una dècada de pèrdues acumulades, el març del 2018 la propietat de la capçalera passà a Novapress Edicions,…

N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la…