Resultats de la cerca

Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements…

Es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou en cinc ocasions campiona de Catalunya en individuals 1934, 1935, 1940, 1941, 1942 dotze en dobles amb M Cruz López 1934, amb la Sra King 1935, amb D Rifé 1940, amb M Blasco 1941, amb G Losse 1942, amb C Puig 1946, 1948, 1949, amb D Rifé 1947, amb A Guri 1950 i amb MJ Riba 1954, 1957, i quatre en dobles mixtos amb JM Blanc 1940, amb L Carles 1941, amb J Bartrolí 1947 i amb P Masip 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1942 i en dobles el guanyà en vuit ocasions amb MJ Chávarri 1934, 1942, 1944, 1945, amb L Álvarez 1941,…

Fou creada arran de l’assemblea del 14 d’abril de 1945, sota la presidència d’August Pi i Sunyer L’objectiu social que proposà l’entitat era conrear i promoure el desenvolupament sociocultural català entre els seus membres a partir d’una diversitat de seccions d’activitat Patronat de Cultura Terra Ferma la més activa i important Coral Catalana Joan Gols Joventut Catalana Catalònia FC Grup Escènic Biblioteca Rodolf Llorens i Jordana, i dues comissions d’actes commemoratius patriòtics i festius El primer acte públic del centre fou la celebració, al teatre Avila, del centenari del naixement de…

Els ardeids, ocells del grup dels ciconiformes, difereixen de les cigonyes pel fet d’ésser propis d’aiguamolls No obstant això, el conegut esplugabous Bubulcus ibis és característic de veure seguint els ramats de bous, a les terres pròximes dels aiguamolls i les llacunes litorals Xavier Bartrolí Les espècies representatives, que donen la fesomia a aquest ordre dels ciconiformes Ciconiiformes són els grans i esvelts camallargs —com el bernat pescaire i la cigonya—, tot i que la família dels ardeids compta amb alguna espècie petita, com és ara el martinet menut, que no…

Les calàbries tenen una gran facilitat per a cabussar-se i, malgrat les dimensions del seu cos, són nedadores hàbils, de moviments ràpids En aquesta fotografia de la calàbria grossa Gavia immer pot observar-se l’aspecte robust i punxegut del bec, i les potes, que sobresurten per darrere de la cua Xavier Bartrolí Les calàbries constitueixen l’ordre dels gaviformes Gaviformes Aquest ordre es redueix a quatre espècies, força similars, de grans ocells nedadors i cabussadors, recoberts amb un dens plomatge lluent que esdevé molt bell a la primavera Les calàbries es consideren els…

La mallerenga petita Parus ater té el plomatge bàsicament acolorit de blanc i negre, a més del color indefinit del pit Té una taca a la nuca, molt característica, que no és visible en aquest exemplar, procedent de Berà Tarragonès en canvi, és illustrativa de la facilitat amb què la major part de les mallerengues accepten els menjadors artificials, malgrat ésser ocells de bosc Xavier Bartrolí La mallerenga petita és un ocell típicament sedentari, que a la tardor i a l’hivern realitza petits moviments, encara no prou coneguts Per exemple, al Rosselló i el Vallespir, on és…

La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part…

Vida i obra Expatriat amb la seva família arran de la guerra civil 1939, fins el 1941 visqué al Paraguai i posteriorment es traslladà a l’Uruguai i visqué 25 anys a Montevideo Es doctorà en dret i ciències socials a la Universitat de Montevideo 1967 El 1966, en tornar a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials i collaborà en la redacció de la GEC Més tard, entrà a l’Organització de les Nacions Unides com a traductor, primer a Nova York 1975-77, i després a Viena 1977-90 D’aquesta collaboració amb diverses institucions internacionals, destaca la seva tasca en la redacció de textos…

La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, refeta durant les restauracions de l’any 1974-79 A Lajarín L’església de Sant Feliu, coneguda popularment per Sant Feliuet, és situada al cimal d’un petit turó que aflora prop de la carretera que, sorgint de la d’Avinyó a Vic, mena a l’Estany, al sector nord-oriental del terme Long 2°05’59” - Lat 41°53’30” Hom hi va per la carretera que enllaça l’Estany amb la que, amb origen a Avinyó, mena cap a Vic Poc després del quilòmetre 12 d’aquesta carretera hom troba, a mà esquerra, el trencall que porta a la capella, ben visible, situada a uns…