La llucareta (Serinus citrinella) recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs; altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina (Baixa Cerdanya).
Xavier Bartrolí.
Aquest fringíl·lid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual. D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes: el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa; una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema Central i el Sistema Ibèric, i penetra lleugerament als Països Catalans per la zona de Penyagolosa (Alt Maestrat, Alcalatén i Alt Millars), encara que la seva distribució en aquesta part de la regió de Castelló no es coneix amb exactitud. La suposada nidificació aïllada en la comarca valenciana de la vall de Cofrents ha de ser considerada com a excepcional o errònia, ja que aquesta és una zona molt poc adient per a la llucareta.
Als Pirineus catalans no és una espècie sedentària, ja que abandona les localitats de cria a la tardor i a l’hivern, amb l’arribada de la neu.
És aleshores quan s’observen força més al S i a l’E, i es comporten amb un cert nomadisme hivernal; potser el fet de barrejar-se amb grans estols de gafarrons i altres fringíl·lids fa que passin força desapercebudes. Se’n veuen de tant en tant a comarques interiors prepirinenques o més meridionals, i també a les litorals, com ara l’Empordà, el Maresme i el Garraf. A la Catalunya Nord sembla més sedentària, i a la plana tan sols ha estat vista excepcionalment. Pel que fa al País Valencià, la hivernada a la regió de Castelló és evident, i també al sector central, i segurament es tracta d’exemplars que descendeixen de les seves àrees de cria montanes de l’interior de la península. Mai no ha estat detectat a les comarques meridionals, i a les Balears és una espècie excepcional l’hivern, ja que ha estat citada un cop a Mallorca l’octubre i 1 altre a Menorca el gener, sense que hom conegui la procedència d’aquests individus, tot i que hi ha la possibilitat que siguin originaris dels Alps, ja que a Catalunya existeix almenys 1 recuperació hivernal d’un exemplar suís.
Àrea de nidificació de la llucareta (Serinus citrinella) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Als Pirineus la llucareta ocupa l’estatge subalpí i els boscos altimontans de coníferes: se situa des dels 1200 o 1300 m fins al límit dels arbres; als Prepirineus, viu per sobre els 1600 m. Bàsicament, es troba en boscos de pi negre, avets i pi roig, amb preferència pels laxos o poc densos i pels límits o marges amb prats i herbeis. Manca informació respecte a l’hàbitat que ocupa a la regió de Castelló.
Als Pirineus, l’inici de la reproducció sembla força relacionat amb l’aparició dels pinyons; si l’any és favorable, poden arribar a realitzar fins a 3 niades, i si és desfavorable, és a dir, si l’obertura de les pinyes es veu endarrerida, la primera posta té lloc més tard, la qual cosa explicaria la irregularitat existent en les dates de sortida dels joves entre un any i l’altre. A més dels pinyons, la llucareta s’alimenta de fruits diversos i de llavors; a l’estiu, sovinteja els prats humits, amb pixallits (Taraxacum vulgare), els fruits del qual li serveixen d’aliment, sobretot abans que no se’n desprenguin els vil·lans.