Resultats de la cerca

Rafael Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, és rebut per centenars de persones quan surt de la presó de Dueso Santoña, Cantàbria És el darrer dels dirigents entre els quals hi havia Arnaldo Otegi alliberat després de complir condemna des del 2011 per impulsar la nova esquerra abertzale després de la illegalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat a Barajas El mateix dia se celebra un acte de rebuda a Lasarte

Aplegava socialistes, catòlics progressistes i comunistes dissidents Federada amb el Frente de Liberación Popular i Euskadiko Sozialisten Batasuna Organitzacions Front, reflectí les seves posicions socialistes d’esquerra i tercermundistes en publicacions com Revolució 1961-62, Presencia Obrera 1964-65 i Poder Obrero 1969 Tingué una forta incidència a Comissions Obreres, especialment el 1968, que dominà la coordinadora de Barcelona En foren membres IMolas, JIUrenda, PMaragall, ACComín, JAGonzález Casanova, MRoca i Junyent, etc Dissolt el 1970, fou el gresol de molts grups d’…

En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994

El ple del Tribunal Constitucional anulla la sentència emesa l’any 1997 pel Tribunal Suprem contra Herri Batasuna pel delicte de collaboració amb banda armada i per la difusió d’un vídeo de propaganda d’ETA i ordena la posada en llibertat dels 22 membres de la Mesa Nacional de la coalició abertzale L’antiga cúpula d’HB va estar en presó preventiva entre el febrer i l’abril del 1997 i, un cop condemnada a set anys de presó, des del desembre del 1997, surt en llibertat l’endemà mateix

Adoptà un caràcter assembleari, assumint les experiències dels nous moviments socials alternatius En les eleccions europees de 1987 donà suport a Herri Batasuna El 1989 s’integrà com a collectiu dins La Crida , però el 1992 es reactivà amb un clar vessant ecologista En les eleccions autonòmiques de 1992 es coalitzà amb Alternativa Verda 10323 vots El 1993participà en la fundació d’ Els Verds , on es dissolgué Dirigent Joan Oms El seu portaveu fou Alliberament 1985-1989 itingué com a branca juvenil l’Assemblea de Joves Revolucionaris dels Països Catalans

Formació política vinculada al sindicat abertzale LAB, creada just abans de les eleccions basques del 2005 per a ocupar l’espai de Batasuna , que no s’hi podia presentar pel fet d’estar illegalitzada Amb una llista electoral formada per persones sense experiència parlamentària, aconseguí 9 escons Propicià l’elecció de Juan José Ibarretxe com a lehendakari , en prestar-li dos vots en la sessió d’investidura El febrer de 2008 fou suspès de l’activitat durant tres anys pel jutge Baltasar Garzón per considerar que formava part de l’entorn d' ETA , i al setembre fou illegalitzat pel Tribunal Suprem

Llicenciat en filosofia i lletres 1953, inicià parallelament als seus estudis una carrera de dramaturg de forta càrrega social, revolucionària i antifranquista Gran part de les seves obres d’aquests anys foren censurades o hagueren de representar-se fora de l’Estat espanyol Influït per B Brecht i per RM del Valle-Inclán, publicà també el Manifiesto del Grupo de Teatro Realista 1960 De la seva producció cal destacar Cargamento de sueños 1949, Escuadra hacia la muerte 1953, La mordaza 1954, En la red 1959, MSV o La sangre y la ceniza 1965, Oficio de tinieblas 1967, Crónicas romanas 1968, El…

El Tribunal Europeu dels Drets Humans sentencia a favor del recurs de l’expresident del Parlament basc i censura el Govern espanyol per haver-lo inhabilitat El 2008, el Tribunal Suprem va inhabilitar l’aleshores president de la cambra, Juan Maria Atutxa, i els també membres Gorka Knörr i Kontxi Bilbao per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la illegalització de Batasuna La inhabilitació va ser ratificada pel Tribunal Constitucional El Tribunal d’Estrasburg considera que en el procés judicial contra els parlamentaris es va vulnerar el dret a…

De família aristocràtica, inicià la seva activitat política amb l’adveniment de la Segona República 1931, com a membre del Partit Nacionalista Basc, del qual fou president el 1933 En esclatar la guerra civil de 1936-39, fou ministre de governació del govern basc Exiliat, formà part del govern basc a l’exili fins el 1952 Entretant publicà Urrundik ‘Des de lluny’, 1945, Gudarien Egiñak ‘Els fets dels soldats bascs’, 1947 i una sèrie d’obres teatrals El 1962 creà l’organització Anai Artea ‘Entre germans’, d’ajuda als refugiats d’ETA i d’altres organitzacions polítiques El 1977 tornà…

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987…