Resultats de la cerca

Conegut esportivament com Juanito , fou tècnic de la selecció catalana sub-18 que es proclamà campiona d’Espanya 2004 També dirigí diversos equips catalans a la divisió de plata, com el Futbol Sala Gavà, el Manresa Futbol Sala i el Playas de Salou Futbol Sala 2007-08 Posteriorment entrenà el Burela CD 2008-09, amb el qual disputà la promoció d’ascens a divisió d’honor La temporada 2009-10 debutà en aquesta categoria entrenant el Marfil Santa Coloma Més endavant entrenà el Futbol Sala Zamora 2010-11 i la temporada següent fitxà per l’Al-Rayyan, campió de la Lliga de Qatar

Debutà a la divisió d’honor l’any 1999 a les files del Futbol Sala Martorell, on jugà fins el 2004, i després fitxà pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma Aconseguí tres Copes de Catalunya 1999, 2000, 2001 i un ascens a la divisió d’honor la temporada 2007-08 També guanyà un Campionat d’Espanya sub-23 1997

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó

Aler pivot i tanca format en les categories inferiors de l ’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet , debutà amb el primer equip el 1991 Hi jugà fins el 1999, sempre en divisió d’honor, i a continuació jugà al Playas de Castellón FS 1999-2000, el FS Martorell 2000-04, el Benicarló FS 2005-07 i l’AE Manacor 2007-09, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria la primera temporada Retornà a l’equip colomenc, sota la denominació de Marfil Santa Coloma 2009-12, per finalitzar la seva carrera Guanyà una Lliga 2000, una Copa de la Generalitat Valenciana 2000 i tres Copes de Catalunya…

Aler-pivot format a l’Industrias García, primer nom del Futbol Sala Marfil Santa Coloma, des del seu debut al primer equip ha jugat sempre a divisió d’honor Formà part del club tres temporades 1998-2000 i, posteriorment, jugà al Futbol Sala Martorell 2001-05, al Castellón Futbol Sala 2006-08, al Benicarló Futbol Sala 2009, al Marfil Santa Coloma 2010 i al Murcia Futbol Sala 2011-12, i retornà a l’equip colomenc la temporada 2012-13 Fou subcampió de Lliga 1999, 2002, 2012 i de la Copa del Rei 2015 Guanyà tres Copes Catalunya en l’etapa al Martorell 2002-04 i una amb el Futbol Sala Marfil Santa…

Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre…

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El…

Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…