Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Fundació Carulla
Fundació creada a Barcelona el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font.
Adoptà el nom Fundació Carulla-Font 1977, el 1978 canvià el nom pel de Fundació Jaume I, el 2004 pel de Fundació Lluís Carulla i el 2014 n’adoptà la denominació actual Té com a finalitat la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la cohesió de la societat catalana a través d’aquests elements Es feu càrrec de la Nadala , creada el 1967, publicació monogràfica dedicada a un aspecte rellevant i d’actualitat de la cultura i la societat catalanes Dona ajuts a la investigació i concedeix diversos premis el Premi d’Honor Lluís Carulla atorgat, des del 1977, a persones i a entitats, els…
Enric Vila i Casas
Economia
Advocat i escriptor
Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995, Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un Memorial de agravios…
Jaume Cristau i Brunet
Música
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Guardonat en nombrosos certàmens de composició de sardanes, entre els quals dos premis SGAE El ressò de Pau Casals , 1984 i Pau més Garreta , 2008, algunes de les més representatives són, també Albada empordanesa, La Unió del Masrampinyo Premi diada de la sardana 1977 Navata premi Joaquim Serra 1983 , Formosa Sarai, Nostra ofrena Premi Sardana de l'any 1978 , Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira, Formosa Sarai , Una rosa per Amer…
Carles Ribas i Magrí
Medicina
Pediatria
Metge.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1939, s’especialitzà en pediatria Establí la seva consulta a l’Eixample de Barcelona, però des de l’inici de la seva activitat professional prestà una atenció creixent a la població infantil del barri obrer de Nostra Senyora del Port Barcelona Fins el 1961 dugué a terme la seva tasca en un pis llogat de migrades condicions sanitàries a Cantunis i, des d’aquest any, i fins al 1985, al dispensari parroquial, cedit pel rector de la parròquia del barri El 1989, d’acord amb el bisbat de Barcelona i el Servei Català de la Salut, inaugurà al mateix…
Ferran Soriano i Rivero
Ferran Soriano i Rivero
© Arxiu F. Soriano
Escultura
Literatura catalana
Escultor.
S’inicià de jove en el modelatge de l’acer, i aviat incorporà aquest material a l’expressió artística Es formà a París 1974 i a Roma 1975 en la tècnica de l’escultura, i amb el gravador Josep Badia en la tècnica del gravat Installat des de fa cinquanta anys a l’Hospitalet de Llobregat, té, des de fa més de trenta, estudi a Sant Boi de Llobregat La seva obra, de caràcter simbolista, es troba situada en espais públics de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat amb cinc obres escultòriques seves, entre les quals hi ha la cèlebre Vol de coloms , Sant Boi de Llobregat, Begues, Sant Pere de Ribes i…
La Nova Cançó
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 85 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster, Carles Rexach…
Jaume Fabre i Fornaguera
Literatura catalana
Periodisme
Història
Historiador, periodista i escriptor.
Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico 1985-2002 i collaborador de les revistes L’Avenç , Presència i Revista de Girona…
,
Josep Martí i Gómez
Periodisme
Periodista.
Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet…
Manuel Costa-Pau i Garriga
Historiografia catalana
Escriptor, pensador i editor.
La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest…