Resultats de la cerca

Viu entre l’herba, en prats i camps més o menys adobats amb excrements d’herbívors, en llocs no gaire secs Comestible, de gran qualitat, reputat superior al xampinyó, que és una espécie molt afí

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de…

Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987

Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959

Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609 Una llegenda situa en aquest indret el palau d’Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats Bernat d’Alzira Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants

La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’ha…

Higroforàcies més destacades  Hygrophorus agathosmus mocosa perfumada Hygrophorus caqprinus llenega llarga Hygrophorus conicus pixaconill Hygrophorus dichrous llenega , bromosa, llenega negra, llenegall, llenegall negre, mocosa negra Hygrophorus eburneus mocosa blanca , llenega blanca, llenegall blanc Hygrophorus limacinus llenega negra Hygrophorus penarius escarlet blanc Hygrophorus russula carlet , carlet vermell, escarlet vermell Hygrophorus turundus cameta de perdiu

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol…

És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un sainet La…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu,…