Resultats de la cerca
Es mostren 432 resultats
Gaspar Cervantes de Gaeta
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1568-75).
Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa Nomenat bisbe de Messina 1561, passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa 1562-65 El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572 Aviat es destacà per la seva activitat hi celebrà un concili…
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Projecte iniciat el 1999 per a formar una biblioteca de còpies digitalitzades de les obres escrites en alguna de les llengües de l’Estat espanyol fins a l’inici del segle XX per a oferir-la gratuïtament a la comunitat científica.
Els principals impulsors del projecte foren la Universitat d’Alacant, el Banco Santander Central Hispano i la Fundación Marcelino Botín La Biblioteca de Catalunya hi està representada amb alguns dels seus títols més importants i antics Almanach dels noucentistes , La Llumanera de Nova York revista catalana de novas y gresca , Homilies d’Organyà , Llibre d’hores segons l’ús de Roma , i també amb obres de Miquel Agustí, BC Aribau i Rupert de Nolla, entre d’altres
Moren Miguel de Cervantes i William Shakespeare
Moren Miguel de Cervantes, autor, entre d’altres, de Don Quijote de la Mancha i les Novelas Ejemplares, i William Shakespeare, dramaturg anglès autor d’obres com Hamlet, Otello, Macbeth i El mercader de Venècia
Miguel de Cervantes: l'edat d'or
Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i…
Agrupación Artístico-Literaria Cervantes - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Associació creada el 1948 per promoure la vida cultural del Prat de Llobregat.
El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i sense so Els…
L’escriptor xilè Jorge Edwards és guardonat amb el premi Cervantes
El ministre espanyol d’Educació i Cultura, Mariano Rajoy, anuncia la concessió del premi Cervantes a l’escriptor xilè Jorge Edwards El jurat recalca la qualitat literària d’Edwards, contra les suspicàcies dels qui veuen el premi com una manera d’intentar acostar les relacions entre Xile i Espanya, deteriorades pel cas Pinochet Edwards, nascut el 1931 i autor d’obres com El origen del mundo , és un dels representants més destacats de la generació del boom de la literatura llatinoamericana i, com molts dels seus membres va residir un temps a Barcelona
Antoni Solà, encarregat de l’estàtua de bronze de Miguel de Cervantes
Antoni Solà realitza l’estàtua de bronze de Miguel de Cervantes, model dels monuments individuals de carrer
Maians publica Orígenes de la lengua española i una Vida de Miguel de Cervantes Saavedra
Maians publica Orígenes de la lengua española i una Vida de Miguel de Cervantes Saavedra
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista catalana, filla de l’urbanista Ildefons Cerdà.
Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’…