Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Joan Basaganya
Esquí
Esquiador.
Membre del Club d’Esquí d’Alp, fou campió de Catalunya d’esquí de fons per equips 1953 juntament amb Manuel Rosás, Joan Mill i Joan Deulofeu Entre el 1960 i el 1972 exercí de professor a l’Escola d’Esquí de la Molina
Pere Mill Rosàs
Esquí
Esquiador de fons.
Membre del Club d’Esquí Alp, fou campió de Catalunya de relleus 1950, 1951, 1954-58, 1960, 1961, 1963 formant equip normalment amb el seu germà Joan, Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya Aconseguí nombrosos podis al Campionat de Catalunya d’esquí de fons Amb la selecció catalana guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de relleus 1952, 1953, 1955, 1957, 1958
Federació Republicana Socialista de l’Empordà
Partit polític
Organització federal comarcal vinculada al Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines.
Es constituí a Figueres l’11 de maig de 1930 amb la voluntat de coordinar les forces federals de l’Alt Empordà Liderada per Josep Puig Pujades i Marià Pujolar, basà el seu programa en la llibertat nacional, la democràcia i el progrés social La Joventut Nacionalista Republicana era presidida per Alexandre Deulofeu El 1931 s’adherí collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El seu portaveu fou Empordà Federal
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
Joan Mill Rosàs
Esquí
Esquiador de fons.
Fou campió de Catalunya de relleus amb el Club Alpí Núria 1948 i amb el Club d’Esquí Alp 1950-51, 1953-58, 1960-61, en què compartí equip la major part de les vegades amb el seu germà Pere i amb esquiadors com Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya També fou campió de Catalunya de fons 1956 Es proclamà campió d’Espanya de relleus amb la selecció catalana en diverses ocasions 1949, 1952, 1953, 1955, 1957, 1958 i aconseguí també diversos subcampionats estatals Fou monitor de l’escola d’esquí de La Molina i fundà la primera escola d’esquí de Masella
Joan Espinalt Bajona
Esquí
Esquiador.
Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947 amb Alier,…
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà…
Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Patrícia Gabancho i Ghielmetti
© Universitat Catalana d'Estiu
Literatura catalana
Periodista i escriptora d’origen argentí.
Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La…
,
Abel Vallmitjana i Vallès
Magna Mater, bronze d'Abel Vallmitjana i Vallès
© Fototeca.cat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador, escultor i professor.
Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès , també pintor Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París Treballà inicialment com a ceramista i escultor Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou ADLAN Se n’anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela 1939 i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de…
Països occidentals i eixample nord-africà: la geobotànica d’Emili Huguet. 1921
Emili Huguet i Serratacó Granollers, 1871 – Rabat, 1951, que signava amb el segon cognom del pare, Huguet del Villar, va fer aportacions a la geopolítica liberal catalana, partint d’unes disciplines científiques que ell mateix contribuí a definir l’edafologia i l’ecologia De molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, any a partir del qual continuà la investigació naturalista Els països occidentals d’E Huguet 1921 Als Països Catalans, a la geopolítica, com a disciplina, s’hi arribaria per camins molt diversos la diplomàcia C Badia Malagrida, l’arquitectura NM Rubió i Tudurí, A…