Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Box Zero
Automobilisme
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista de motociclisme i automobilisme publicada a Montmeló des del febrer del 2005.
Publicada pel Circuit de Catalunya, nasqué com a butlletí intern dels oficials de pista Posteriorment es fusionà amb un altre butlletí del Circuit i es convertí en una revista illustrada sobre Fórmula 1 i moto GP És dirigida per Jordi Mateu Té una periodicitat quadrimestral amb irregularitats, depenent de les exigències del calendari esportiu que determina el Circuit de Catalunya
Daniel Clos Álvarez
Automobilisme
Pilot automobilístic.
S’inicià en kàrting en categoria júnior i passà a les curses de monoplaces El 2005 va guanyar la Fórmula Renault 2 0 a Itàlia, amb vuit victòries parcials, i el 2007 passà al campionat Euro Series F3, on romangué dues temporades i aconseguí dos podis El 2009 feu el salt a la GP2, on l’any següent es convertí en el primer pilot català en guanyar una cursa de la categoria prèvia a la Fórmula 1
Nico Rosberg
Automobilisme
Pilot alemany i finlandès.
Fill del també campió de fórmula 1 Keke Rosberg 1982, fou campió en la categoria de GP2 sèries el 2005 L’any següent s'incorporà a la fórmula 1, dins l’equip Williams, pel qual competí fins el 2010, que passà a Mercedes, formant equip amb Michael Schumacher i, des del 2013, amb Lewis Hamilton, darrere del qual el 2014 i el 2015 fou segon en el Campionat del Món, que aconseguí finalment el 2016, victòria després de la qual anuncià la seva retirada
Emmylou Harris
Música
Cantant de country nord-americana.
S’inicià tocant en petits clubs del Greenwich Village i de Washington DC fins que, el 1971, fou descoberta per Chris Hillman L’any següent fou cridada a Los Angeles per a gravar el seu primer LP GP De nou a Washington, el 1973 formà la seva primera banda, dissolta el 1975 en formar-se la llegendària Hot Band Ha enregistrat vint-i-cinc àlbums i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy a la millor collaboració de country amb veu, el 1999, per After the Gold Rush
Pietro Alfieri
Música
Musicòleg italià.
Religiós camaldulès, ensenyà cant gregorià al collegi anglès de Roma Publicà diverses colleccions de música religiosa, entre les quals destaca la "Raccolta di musica sacra" 1841-46, composta de set volums i que recull bàsicament obres del segle XVI El seu ideal musical era l’obra de GP de Palestrina, tal com manifestà en Ristablimento del canto e della musica ecclesiastica 1843 Fou autor de molts assaigs sobre cant gregorià, entre els quals sobresurt el Saggio storico del canto gregoriano 1855, i esdevingué un dels protagonistes de la represa de l’estudi històric d’aquest…
Genikart
Automobilisme
Equip automobilístic dedicat al kàrting.
Fou fundat per Genís Marcó l’any 1993, aprofitant la seva experiència com a corredor i organitzador Acollí pilots com Fernando Alonso, amb el qual guanyà sis títols estatals i quatre internacionals, inclòs el Campionat del Món júnior 1996 Aquest títol l’havia conquerit Antonio García el 1994 També n’han format part el pilot de Fórmula 1 Jaume Alguersuari, Dani Clos pilot de GP 2, Albert Costa pilot de les World Series by Renault, Roberto Merhi Campió de la F3 Euroseries i Carlos Sainz Jr A banda de la competició, organitza el certamen Obert RACC des de la seva primera edició 2007
missa sine nomine
Música
S’anomena missa sine nomine ('missa sense nom') aquella missa en la qual el compositor no ha utilitzat material preexistent o bé, si ho havia fet, quan no en volia donar a conèixer la font.
Moltes misses polifòniques dels segles XV i XVI es coneixen amb un nom en llatí o en una llengua moderna el cas més conegut el representen les nombrosíssimes misses titulades L’homme armé Aquests noms provenen del cantus firmus que serveix de base a l’obra com passa amb l’esmentada cançó popular francesa en les misses corresponents de GP Palestrina, Josquin Des Prés o d’altres, o bé quan la missa és una paròdia de la peça de la qual s’ha partit per a la nova composició Una missa sine nomine , per tant, és una missa el nom de la qual que pot ser el del seu to no expressa cap…
vedutisme
© Corel / Fototeca.cat
Art
Gènere pictòric que es basa en la representació de vistes urbanes o paisatges de manera molt detallada, propi de l’escola veneciana del segle XVIII.
Utilitza la perspectiva per a reproduir imatges panoràmiques de les ciutats, representades amb molta minuciositat, i la figura humana hi pot ser present o no Aquest tipus de pintura, normalment de proporcions mitjanes o petites i destinada sovint a un públic integrat per viatgers a la recerca d’un record, s’estengué des de Venècia per la resta d’Europa Cal incloure dins el vedutisme tots els pintors que deriven d’aquesta concepció de la veduta ‘vista’, però els principals artistes d’aquest gènere de l’escola veneciana foren Il Canaletto , Bernardo Bellotto i Francesco Guardi , mentre que de…
Peter Josef Wagner
Música
Musicòleg i estudiós de l’època medieval.
Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió…