Resultats de la cerca

Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol durant un any…

Format a Llotja Barcelona —on després fou professor de gravat 1840— amb Salvador Gurri És autor de la font de Ceres 1825 per al passeig de Gràcia, a Barcelona avui al parc de Montjuïc Collaborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011

Era l’església del lloc de Guixà villare de Gissano , 977 L’indret el recorda avui una masia d’aquest nom, a 1 069 m d’altitud i a uns 8 km al nord-oest d’Orellà El temple és esmentat l’any 1375, en què Ramon Perramon, d’Illa, llegà un sou a Sant Just de Guixà

Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense és conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi dels anys vint

La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep…

Celdoni Guixà i Alsina esculpeix la font de Ceres

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica La vila és coneguda a partir de l’any 1278 amb els noms de Hyexa, Gricha el 1298, Grixa, Xessa i Gessa entre el 1312 i el 1316 El 8 de novembre de 1313 els cinc cònsols i la resta de cinquanta-cinc homines ville de Geyxa , entre els quals hi havia Guillem Tron, archipresbiteri vallis superioris de l’Aran, juraven fidelitat a Guillem de Castellnou, conseller i procurador del rei Jaume II, i li feien homenatge Els rectors de Gessa mantingueren el títol d’arxiprests de la part alta de la Vall d’Aran…

Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a Bernat III…

Té l’origen en la foneria que Francesc Lacambra  i el seu fill Francesc Lacambra i Pont crearen a la Barceloneta l’any 1808 Sumida en una greu crisi, el 1981 la família Lacambra vengué la propietat de l’empresa Francisco Lacambra Lacambra i es constituí aleshores La Farga Lacambra Presidida per Vicenç Fisas  i amb Oriol Guixà com a conseller delegat, dugué a terme una modernització radical de l’empresa El desenvolupament de la colada contínua a partir de reciclats de coure per a l’obtenció de fil de coure tèrmic 1986 donà un gran impuls a l’empresa Les noves inversions permeteren introduir-…