Resultats de la cerca

Comença una etapa de dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes, que no finalitzarà fins el 568 amb l’adveniment de Leovigild al tron

Successor de Teodomir, atacà 572 i ocupà els territoris dels rucons, per la qual cosa Leovigild li declarà la guerra un cop derrotat, hagué de concertar una treva 576 Ajudà la rebellió d' Ermenegild , però s’hagué de retre novament

Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric

Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora

Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters…

Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions…

Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les monedes que…

Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers…

En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII…

Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…