Resultats de la cerca

Conegut com Bisbalet perquè era el germà petit de Vicenç Bisbal Començà practicant l’atletisme amb la Unió Esportiva Santboiana en l’especialitat de decatló, de la qual fou subcampió de Catalunya 1934 Com a jugador de rugbi destacà en la posició de tres quarts, també amb la UE Santboiana Jugà diversos partits amb la selecció catalana 1933-34 Posteriorment fou àrbitre federat, membre del Collegi Nacional d’Àrbitres i membre en diversos mandats de la junta directiva de la Federació Catalana de Rugbi El 1958 creà, juntament amb el seu germà Vicenç, l’escola de rugbi de la UE Santboiana, de la…

Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre  1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…

La séquia d’Alfarb que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu la majoria de tarongers que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor El secà garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram La població, bàsicament agrària…

L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop…

Enfrontaments entre policia i collectivistes agraris cenatistes a Llombai, Real de Montroi, Alboraig i Pedralba

Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Torís, els pobles d’Alfarb, Montserrat d’Alcalà, Montroi i Real de Montroi i els despoblats d’Alcalà, Alèdua i Serra Rebé el nom de l’antic castell d'Alcalà

Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts

Ingressà en el convent de Llutxent Vall d’Albaida i professà en el de Chinchilla Múrcia Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Llombai 1582 Professor de filosofia i teologia en diversos convents de l’orde Residí a Roma 1600-08, regressà a València el 1608 És autor de les notes als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Cesare Baronio Li fou encomanada la correcció del missal i breviari dominicans 1601 Autor d’algunes obres de teologia i de Sagrada Escriptura, ho és també dels Annalium sacri ordinis praedicatorum, centuria prima , obra impresa a Nàpols el 1628

És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja