Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
ritu caldeu
Cristianisme
Ritu siríac oriental practicat per la branca catòlica.
D’origen antioquí, tingué després com a centre important Edessa S'estengué a través de l’església caldea per Mesopotàmia i Pèrsia actualment perdura sobretot a l’Iraq i a Síria i arribà fins a la Xina i l’Índia, on encara subsisteix ritu malabar De tots els ritus orientals és el que té un caràcter més simple i arcaic, així com un esperit fortament bíblic
Francesc Ros
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Ingressà al noviciat l’any 1575, dins la província d’Aragó, i féu els estudis sacerdotals a l’Índia Treballà entre els cristians de Malabar ensenyà teologia i llengua siríaca al seminari de Vaypicota acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que…
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena i ucraïnesa…
ritu siroantioquè
Cristianisme
Ritu propi del patriarcat d'Antioquia.
És practicat pels cristians pertanyents a aquest patriarcat que cal no confondre amb els patriarcats homònims melquita o maronita, estesos a Síria, l’Iraq, el Líban i la Turquia meridional, i pels cristians jacobites del Malabar Índia i els seus germans catòlics, que hom anomena malankars Empra la llengua siríaca, bé que, en la pràctica litúrgica, la utilització de l’àrab hi és molt abundant i, a l’Índia, el malaialam Cal remarcar, entre diverses característiques, l’abundor d’anàfores més de 70 per a la litúrgia eucarística, una oració peculiar, a l’ofici diví, anomenada sedro ,…
Afonso de Albuquerque
Història
Governador de les Índies portugueses (1508-15).
És considerat el fundador de l’imperi colonial portuguès El 1506 explorà la costa de Madagascar i aconseguí de monopolitzar el comerç d’espècies procedents de les Moluques i desviar-lo de la Mediterrània gràcies a l’ocupació d’Aden, de Socotra i d’Ormuz, les quals bloquejaven l’entrada de la mar Roja i del golf Pèrsic el 1510 sotmeté Calicut, Goa, Malabar, Ceilan i Malaca, des d’on s’estengué cap a Java i les Moluques 1511 i cap a les mars de la Xina Tenia l’ambició d’aïllar Egipte desviant el Nil cap a la mar Roja Posà els fonaments per a la creació d’un imperi terrestre,…
litúrgia
Cristianisme
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..
Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies orientals poden ésser agrupades en dues…
Kerala
El temple vixnuïta de Trivandrum (Kerala), famós centre de pelegrinatge
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de la costa SW de l’Índia, limitat pels estats de Karnataka al N i Tamil Nadū a l’E i banyat per la mar d’Aràbia a l’W.
La capital és Trivandrum Morfològicament, es divideix en una plana baixa i estreta al llarg del litoral costa de Malabar, eixamplada, en certs punts de l’interior, per àrees alluvials formades pels corrents que baixen dels Ghats Occidentals, on els vessants, sotmesos a un clima càlid i humit, són coberts d’una espessa capa forestal Una agricultura molt comercialitzada produeix arròs a la plana, cocoters al llarg del litoral i te, cafè i diverses espècies als vessants muntanyencs L’energia elèctrica fornida pels rius dels Ghats ha permès una moderna industrialització, amb…
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…
Església nestoriana
Església cristiana oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida.
És dita també Església assíria, sirooriental o caldea L’evangelització partí d’Edessa, i s’inicià abans de la caiguda de l’imperi part 226 Sota els sassànides 224-632 la situació dels cristians fou afectada per la guerra constant contra els imperis cristians Romà i Bizantí, com també per la proclamació del zoroastrisme com a religió oficial, que produí l’esclat de la persecució oberta 340-379 Un sínode tingut a Selèucia 410 constituí un catolicosat, que el 424 es convertí pràcticament en autònom El 486 aquesta Església acceptà el nestorianisme Sota el domini àrab 637-1258 emprengué una tasca…